PRESTACIONS I PREJUDICIS

Aquest tema no és nou, però si que és greu que cada vegada més s’insisteixi de cara a l’opinió pública que els immigrants han vingut a delinquir i que abusen de l’estat de benestar i del istema de llibertats que tenim a Espanya.

En moments com els actuals que travessem una crisi económica, els detractors de la immigració, molts d’ells polítics que esperen traure un rèdit electoral a les eleccions del pròxim mes de noviembre (com ho van fer a les passades eleccions tant municipals com autonòmiques), veuen una oportunitat per a difondre un discurs negatiu sobre les persones d’altres orígens i que avui resideixen al nostre país. Aquestes actituds partidistes generen entre els ciutadans una percepció errònia de la immigració que acaba assenyalant de manera indiscriminada a todo un col·lectiu.

La delinqüencia no es defineix en funció de la cultura ni de l’origen de la persona, com algunes ideologies volen fer-nos creure, sinó que té la seva explicació en diferents causes. Els delinqüent poden ser de qualsevol nacionalitat, i els delictes d’indole molt diversa. Tots els delictes s’han de perseguir, però sempre des de l’anàlisi objectiva i no des del prejudici, com desgraciadament sembla que passa amb les prestacions socials que reben els immigrants en aquest país.

Durant molts anys, milers de treballadors i treballadores immigrants han cooperat en el sosteniment de l’Estat de benestar, igual que ho han esta fent els treballadors autòctons, i ara, en un moment d’escassetat de recursos a causa de la crisi, no podem culpar-los de tots els nostres mals ni acursar-los de ser l’origen de tots els problemas ni sacrificar-los en nom de les retallades, perquè, sense cap mena de dubte, en són els primer afectats.

El problema del sosteniment públic català és degut en gran part a la crisi económica, als dictats del mercat, a l falta de racionalitat i ineficiència en la gestió dels recursos, als especuladors, etc. Els treballadors autòctons o immigrants no són els culpables d’aquesta crisi i no tenen perquè pagar les plats trencats.

Hem de ser prudents, i entre tots trovar les eines que ens ajudin a solucionar els problemas de convivencia que puguin sorgir, tant l’àmbit social com laboral, i és en el context laboral que el sindicat UGT de Catalunya des de fa molts anys està treballant per aconseguir una societat cohesionada, on els drets dels treballadors siguin iguals per a tots, independentment del seu sexe, religió o lloc de procedencia.

Creiem  que una información veraç, allunyada de partidismes és fonamental per aconseguir que tots caminem en una mateixa direcció i poder encarar el futur amb les millors perspectives posibles.

 Article de Janette Vallejo, Portaveu i coordinadora de l’àrea de comunicació d’AMIC-UGT de Catalunya

IMMIGRACIÓ I DRETS HUMANS

Ponència presentada a les Jornades “Drets Humans i Cicle de Cinema a Tarragona, organitzada per l’Associació Allende de Tarragona. 19 de juny de 2011.

Jordi Gené i Mariné, Coor. d’AMIC a Tarragona i a les Terres de l’Ebre.

El passat mes de maig, es va publicar l’estudi “Immigració i Estat del benestar a Espanya” de “la Caixa” en el qual es mostren tota una sèrie de dades sobre l’impacte del darrer procés migratori en la societat espanyola.

 Parla, entre altres aspectes, de nombre d’afiliats a la Seguretat social, de pensions, PIB, utilització de serveis socials, etc. Dades que ens porten a deduir que econòmicament la immigració ens convé, ens resulta un bon negoci. Com també va ser beneficiosa per a l’economia, per exemple, la irrupció del tractor en el món agrari.

Parlem del profit econòmic de la immigració, de la seva utilitat com a força de treball (com si les persones fóssim tractors), l’aportació de diners a través del pagament dels impostos… Però a ningú li importa que els ciutadans nouvinguts tinguin una taxa d’atur el doble que el de la població autòctona o que la seva taxa de pobresa sigui notablement alta: el 30% enfront del 18% d’espanyols, per citar només dos exemples).

Però al parlar de persones, parlem de possibilitats, necessitats, patiment, projectes,  desesperança, esperança, justícia. Preguntem-nos si és just que les persones siguin expulsades dels seus llocs d’origen. En el fons, els processos migratoris són això, expulsions; clara vulneració dels Drets Humans.

La crisi econòmica, l’atur, les retallades socials han dut, al llarg i ample d’Europa, a un augment del discurs xenòfob. Partits que fa pocs anys eren marginals, avui en dia són molt coneguts i han sabut contaminar a determinades forces polítiques i a àmplies capes de la població amb el seu discurs antidemocràtic, xenòfob, racista i populista i que alhora està buit de contingut (amb l’ajuda dels altaveus mediàtics), amb un clar objectiu: desviar l’atenció. Fer passar als nouvinguts com els responsables d’aquesta crisi. Aquestes forces xenòfobes, antimusulmanes sobretot, i euroesceptiques han transmès les seves idees repugnants a través de paraules, idees i discursos totalment digeribles i acceptables per una gran massa de població.

Com diu Chomsky, parlant sobre la reforma migratòria als EUA “La raó per la qual considero que no hi ha reforma migratòria és molt simple. Quan estàs en una seriosa crisi econòmica, aquells que en són els responsables, les corporacions financeres i el govern, no volen que la gent centri la seva atenció en la causa de la crisi, és a dir, ells mateixos; i llavors desvien l’atenció i la ràbia cap a un altre lloc”.

Sota aquesta malèvola inquisició contra un determinat col·lectiu s’amaga un objectiu diferent, volgut, anhelat, que no és cap altre que la imposició d’un sistema econòmico-social basat en el neocapitalisme salvatge i en la destrucció dels pilars de l’estat del benestar i de la democràcia (igualtat, llibertat, fraternitat, solidaritat, justícia social, igualtat d’oportunitats…). I aquesta guerra, que ha iniciat la dreta i extremadreta política i social, mitjans de comunicació afins i poders econòmics ha trobat el cavall de Troia ideal, els immigrants, amb el qual estan arribant al cor de la democràcia, amb el ferm objectiu de destruir-la.

Així, l’immigrant, entre la població autòctona, és vist com un competidor en l’accés al treball, a les prestacions i serveis públics, i fins i tot, com un delinqüent; i podríem seguir amb una llarga llista de retrets i mites racistes. Les persones no són bones o dolentes segons el seu origen i no podem vincular immigració amb amb incivisme, il·legalitat, delinqüència.

Els extremistes han sabut capitalitzar el desencís de part de l’electorat, el cansament amb els partits tradicionals, que han perdut la capacitat de connectar amb la ciutadania. L’extremadreta recull els desencantats, els cansats de les mateixes dolentes propostes  i aprofitant la por, el discurs de la por (la pèrdua de la identitat nacional, la invasió de les hordes musulmanes (Noruega?), la lluita per un lloc de treball, per les prestacions socials…) aconsegueixen mobilitzar un electorat que té, això, POR. I llavors, els partits “democràtics” (per sort no tots) cauen en la seva trampa i enlloc de treballar positivament, li segueixen el joc i es dediquen a actuar a remolc.

I no cal oblidar, que l’augment de l’extremadreta és directament proporcional al decreixement de l’esquerra ideològica que, sota el meu punt de vista, ha perdut el seu perfil d’esquerres i ha fet un viratge cap al centre polític, traint als seus ideals. Una esquerra europea que, en general, està subjugada a la dictadura dels mercats financers, que imposen restriccions i retallades de drets socials i laborals i que han ensorrat les expectatives d’un futur millor. I les traïcions es  paguen cares.

Davant d’aquest panorama pervers i fosc, on el futur simplement no existeix, hem d’actuar. O deixem que segueixin posant bombes en els pilars fonamentals de la democràcia i de l’Estat del benestar o plantem cara i construïm més i millor democràcia, fomentant la participació social (democràcia participativa), tot generant una participació activa i efectiva de tota la ciutadania  en els temes i assumptes d’interès públic.

L’explotació dels nouvinguts i la conculcació dels seus drets són l’avantsala del que ens espera a la resta de ciutadans. És una malaltia que està avançant, d’aquelles que pensem que a nosaltres no ens tocarà. Però malauradament, ens tocarà, ja ens està tocant. Ja ens estan retallant drets i ho fan mentre ens idiotitzen a diari des d’alguns mitjans de comunicació.

Vivim en un món en procés de globalització de les cultures que s’ha d’enfocar des del diàleg. Un diàleg que ha de permetre, preservar i globalitzar, també, els drets humans i els valors democràtics, la justícia social, la igualtat d’oportunitats, el respecte per la igualtat de gènere, els drets de les minories, els drets socials, la tolerància, el civisme, el respecte… sense quedar-nos en un mer atorgament teòric sinó aprofundint en una aplicació real i efectiva d’aquests drets i valors.

I no podem oblidar que per a construir un un procés d’integració real, cal possibilitar-ho. Per una banda, a la persona acabada d’arribar se li ha de permetre poder participar en la construcció d’un projecte col·lectiu de futur en el qual s’hi senti identificat. Si només els volem com a força de treball i no els hi permetem la participació (total i absoluta) en la nostra societat, com volem esperar que formem una única societat, un únic poble? I això és perfectament compatible amb la conservació del propi origen. I per altra banda, el ciutadà nouvingut també ha de fer un exercici constructiu propi i voluntari d’integrar-se, sense esperar a que li demanin o l’obliguin. Per que la integració entre dos ens (nouvingut i societat d’acollida) només és possible amb l’acció proactiva de les dues parts, amb el reconeixement i respecte mutu.

Només amb una aposta decidida per un canvi de sistema econòmico-social, una nova manera d’entendre la política, el respecte a la diversitat, la globalització dels drets humans i la democràcia participativa podrem crear un futur més just, més digne, més lliure, més humà.

 

AMIC-UGT PARTICIPA A LES PRIMERES JORNADES DE DRETS HUMANS I CICLE DE CINEMA ORGANITZADES PER L’ASSOCIACIÓ ALLENDE A TARRAGONA

Les jornades, que aquest 2011 han celebrat la seva primera edició, es van dur a terme entre el 16 i el 19 de juny a l’Antiga audiència de Tarragona. Aquestes, van ser inaugurades pel Sr. Jaume Saura, Catedràtic de Dret Públic de la UB i President de l’“Institut de Drets Humans de Catalunya” (IDHC).

Aquest esdeveniment, que tindrà continuïtat, té com a objectiu generar una reflexió seriosa i profunda, des de la societat civil, al voltant de la problemàtica dels drets humans (DD.HH), especialment des de la perspectiva dels anomenats “drets humans emergents”.

Per aconseguir aquest objectiu, es van dur a terme tres taules rodones de debat a càrrec de prestigiosos actors en la temàtica. Les tres taules rodones van versar sobre “Comunicació i Drets Humans”, “Democràcia i Drets Humans”  (en la qual el Coordinador d’AMIC-UGT de Tarragona i Terres de l’Ebre, Jordi Gené, va actuar com a moderador-participant) i “Treball i Drets Humans” (on el paper de moderador-participant va ser assumit  pel Secretari General de la UGT del Camp de Tarragona, Jordi Salvador).

També es van realitzar classes magistrals a càrrec dels cineastes Albert Solé, Marcia Tambutti Allende i Emilio Pacull i la posterior projecció de documentals i pel·lícules d’aquests prestigiosos directors.

Les taules rodones, les classes magistrals i les projeccions van estar complementades per posteriors debats amb el públic

Cal destacar, i agrair, la participació, d’entre d’altres, de Francisco Javier Alvear, Concepción Mateos, Ricard Checa, Salud Muñoz, Begoña Floria, Rocio Arnal, Arcadi Oliveres, Oriol Junqueres, Hortènsia Grau i Miguel González.

Amb el conjunt de les ponències dels participants i els comentaris i aportacions del públic s’està confeccionant, a través d’una metodologia participativa, una carta-compromís dels Drets Humans, amb la ferma voluntat de generar debat i participació al voltant d’aquesta temàtica a Tarragona.

La participació de Jordi Gené, Coordinador d’AMIC-UGT,  va centrar-se en la relació entre el fet migratori i l’aplicació dels Drets Humans, la visió economicista neocapitalista de les migracions , la falta de globalització dels Drets humans i la democràcia a arreu del planeta, el paper de l’extrema dreta (política, mediàtica, econòmica i social), el paper de l’esquerra ideològica europea, i també va tractar el procés d’integració social en les societats d’acollida.

Jordi Salvador, Secretari General de la UGT del Camp de Tarragona, en la seva intervenció va relacionar el món del treball i els Drets humans, destacant que cada dia s’estan trepitjant els drets dels treballadors i les treballadores i que les reformes que s’estan duent a terme ataquen directament als pilars fonamentals dels Drets Humans.

Concepción Mateos, Dra. Analista i Investigadora en Comunicació i Mitjans, va posar de relleu el paper dels mitjans de comunicació en la societat actual, i la seva influència, i l’auge de la tele-escombreria.

I Arcadi Oliveres, President de Justícia i Pau, en una brillant ponència seguida molt intensament pel públic, va posar de relleu les perversitats del sistema econòmico-social imperant que conculca els drets fonamentals de la ciutadania d’arreu del planeta en la seva recerca del benefici econòmic il·limitat i insostenible.

Aquestes intervencions, i d’altres, van posar de manifest l’existència clara i acceptada dels Drets Humans, en l’àmbit purament teòric, i la seva falta de formulació pràctica, real i efectiva, que es tradueix en una constant conculcació dels drets en tot els àmbits. Des dels moviments migratoris, que són una expulsió en tota regla per la misèria i la incertesa del futur, l’esclavatge laboral per tal d’aconseguir el màxim de benefici empresarial, les constants retallades de drets socials i laborals, la mercantilització de la sanitat, l’educació, entre d’altres aspectes.

 

 

 

 

 

“CARTAS DE LAS GOLONDRINAS”

“Volverán las oscuras golondrinas” y traerán letras de un pasado que se hace presente cada día

Eso es lo que nos cuentan en “Cartas de las golondrinas”, una obra de teatro que se representa en Barcelona  (del 24 al 28  de agosto) en el ‘Teatre Tantarantana’ y que nos recuerda que NO HAY QUE OLVIDAR.

No quedan tan lejos los años en los que eran los españoles los que dejaban atrás su tierra, sus familias, sus vidas y recuerdos, para empezar de nuevo más allá, tan cerca están que comienzan de nuevo nuestros jóvenes más preparados a partir.

No quedan tan lejos los tiempos en los que para las mujeres el único sendero era el del matrimonio, la obediencia al marido y el cumplimiento de los deberes de una buena esposa, y aquellas que no estaban conformes, que querían una vida diferente, que no se rendían a ese destino, también vieron en ocasiones la marcha como el mejor de los caminos.

No quedan tan lejos las esperas por un reencuentro, un reencuentro que se producía en el nuevo hogar o con un regreso que en ocasiones ha tardado dos generaciones en producirse, y ¿cómo recibimos a esos que un día se fueron?, porque en cada persona que llega está la memoria de uno que se fue…

No nos engañemos, nuestros inmigrantes no marcharon todos con un contrato de trabajo bajo el brazo como tantas veces hemos tenido que escuchar, nuestras familias, en ocasiones, también partieron escondidos en las bodegas de un barco, también cruzaron fronteras a pie huyendo por no acallar sus ideas, también lucharon por un mejor futuro para ellos y los suyos.

No debemos olvidar, porque recordando entendemos mejor al hermano, el ser humano se mueve, se mueve de los pueblos a las ciudades, de las ciudades a otras ciudades y cuanto más rápido va este mundo más rápido y lejos se mueve, nos movemos.

No debemos olvidar, porque si olvidamos no conocemos y si desconocemos, odiamos, y el odio al hermano hará que las golondrinas solo nos traigan oscuridad.   

 Artículo de Maria Eugenia Blasco, Coordinadora del Área Jurídica de AMIC-UGT de Catalunya

TREBALLANT CONTRA ELS RUMORS I ESTEREOTIPS SOBRE LA IMMIGRACIÓ

Des de la fundació de l’Associació AMIC-UGT de Catalunya, un dels objectius principals ha sigut posar en marxa accions amb la perspectiva de contribuir en la construcció d’una societat cada vegada més plural, on es respectin les diferències individuals i culturals, en el marc dels valors democràtics, i amb una sensibilitat especial pel respecte dels drets dels treballadors i treballadores amb independència del seu origen.

Aquesta tasca és necessària en una societat on els discursos racistes i xenòfobs són presents en tots els àmbits; on les mentides i rumors sobre la immigració divideixen als ciutadans i ciutadanes i afavoreixen la fractura social. Per combatre tot això  AMIC va apostar, des de el seu inici, treballar a més a més per la convivència i la cohesió social.

Per una banda, AMIC ve desenvolupant projectes propis de sensibilització social entorn a la diversitat cultural (a través d’exposicions, de tallers, d’argumentaris contra el racisme i la xenofòbia, d’informes sobre la situació dels treballadors i treballadores immigrants al mercat laboral, etc.).

D’altra banda, participa amb el teixit associatiu  i col·labora amb les Administracions públiques en la lluita activa per aconseguir la plena integració de les persones immigrades així com la igualtat d’oportunitats per a tothom.

Actualment formem part de la Xarxa BCN Antirumors, que aplega a més cent entitats i actors socials que treballen en el desplegament a la ciutat de l’Estratègia per combatre Rumors i Estereotips sobre la diversitat cultural.

Com membres d’aquesta xarxa, vam participar en la definició dels àmbits prioritaris d’actuació: serveis socials i sistema sanitari, comerços, convivència i espai públic, i mercat laboral. Àmbits on es produeixen principalment els rumors i estereotips (com per exemple,  que “els immigrants sobrepassen les ajudes socials i saturen el sistema sanitari”, “no tenen formació i ens prenen la feina”…)

Participem en els grups de treball i les reunions plenàries de la Xarxa BCN Antirumors; col·laborem en la difusió dels productes i materials que la Xarxa va generant;   aprofitem l’oferta formativa que ofereix l’Ajuntament de Barcelona amb tal de especialitzar-nos com ‘Agents Antirumors’.

En aquest context de crisi que està patint el nostre país, des d’AMIC-UGT de Catalunya considerem ara més que mai necessari continuar treballant en aquesta línea: a) Cal implementar a tot arreu de Catalunya polítiques antiracistes que milloren la convivència entre el ciutadans i ciutadanes, B) Fer un esforç pressupostari i de tot tipus de recursos amb tal d’aconseguir els objectius d’aquells projectes orientats a desmuntar els rumors i estereotips, i C) Ampliar el treball en xarxa que ens permet com societat avançar en democràcia i cohesió social.

Més informació sobre la Xarxa Antirumors: http://www.bcnantirumors.cat/

Article de Janette Vallejo, portaveu i coordinadora de l’àrea de comunicació d’AMIC-UGT de Catalunya

LES RETALLADES SOCIALS, SELECTIVES I DISCRIMINATÒRIES: UN PERILL PER A LA COHESIÓ SOCIAL

Si els resultats de les eleccions municipals del passat 22 de maig van posar de manifest la inestabilitat del model social de convivència, atès que un important nombre de votants ha pres posició a favor del discurs racista i xenòfob promogut pel Partit Popular i Plataforma per Catalunya, avui, amb les mesures de retallades socials, es posa encara més en perill la convivència i la cohesió social. 

La modificació de la Llei 10/1997 de la renda mínima d’inserció i l’anunci del Govern de restringir les ajudes per naixement a les famílies que acrediten que fa més de cinc anys que viuen a Catalunya, és un pas més per al desmantellament de l’Estat de benestar, fa desaparèixer la universalitat d’una prestació social per mitja d’una retallada discriminatòria i pot portar a l’increment de la fractura social.

El programa interdepartamental de la renda mínima d’inserció va néixer el 1990 com a resposta a l situació de desprotecció social i econòmica que la crisi, el creixement de l’atur i l’enduriment en l’accés a les prestacions de la desocupació van provocar, i es va fer gràcies al consens entre el Govern i els sindicats majoritaris.

Si, d’una banda, la retallada a la RMI afectarà greument moltes famílies catalanes independentment de la seva nacionalitat, la nova residència exigida per accedir a aquest dret suposa que persones amb la mateixa necessitat assistencial rebran un tracte diferenciat per raó del seu origen. Requerir un mínim de residència continuada i efectiva a Catalunya de dos anys de residència previs a la sol·licitud de la prestació únicament persegueix reduir el nombre de persones que puguin accedir a la renda mínima d’inserció, i vulnera un dret de les persones que hi resideixen legalment, que han estat treballant i contribuint en aquest país. S’està generant una política discriminatòria que distingeix ciutadans de primera i segona classe.

Una altra de les tisorades anunciada pel Govern és la retallada a la Llei de barris. I això és preocupant quan es tracta d’una llei consagrada a promoure la rehabilitació global de barris per evitar-ne la degradació i millorar les condicions dels ciutadans. Una llei que té per objectiu destruir barreres entre els veïns,  construir una societat més justa i equilibrada precisament on la necessitat és més gran per la població desfavorida i perjudicada per la  crisi. Una llei que ha servit no sols en termes de justícia social, sinó també d’amortiment de la pulsió xenòfoba que pot aparèixer en els barris més pobres quan la crisi creix.

Aquestes retallades socials posen en evidència la falta de voluntat política per construir una societat cohesionada i amb igualtat d’oportunitats.

 Article de Janette Vallejo, portaveu i coordinadora de l’àrea de comunicació d’AMIC-UGT de Catalunya

LA DIFERÈNCIA LA MARCA L’ORIGEN?

Darrerament estem veiem com s’estan utilitzant els nouvinguts com a arma electoral, usant un discurs fals, i malintencionat en el qual s’acusa de tots els mals a certes persones pel simple fet de ser d’altres llocs del món, identificant immigrant amb incivisme, il·legalitat, delinqüència.

I si el causant d’aquests actes tan malignes és una persona nascuda aquí? Als anys 60 i 70, no hi havia problemes socials degut a la mala gestió del fet migratori (barraquisme, marginalitat, explotació)? No es pot caure en el parany d’acusar a tot un col·lectiu per l’actuació d’un individu. Ningú coneix a cap català (diguem-ne autòcton) que no pagui les despeses de la comunitat, per exemple? O sigui incívic o lladre? Què curiós! Així que el que compte realment no és què fas sinó d’on ets.

Parlem de PERSONES que han vingut a casa nostra a guanyar-se la vida dignament, a trobar-hi un futur millor, com moltes d’altres que ho han fet al llarg de la història. Aquests que els titllen tan alegrement d’il·legals, incívics, etc s’han mirat mai la Declaració dels Drets humans? Què ho facin, no emmalaltiran, hi guanyaran.

Realment, el tema de fons és la destrucció dels valors com la TOLERÀNCIA, la DEMOCRÀCIA, el CIVISME. L’oportunisme és molt sinistre i va més enllà d’una qüestió electoral. S’ataca als valors que donen sentit a Catalunya i als Drets Humans. Amb aquesta actitud estan atacant els pilars fonamentals d’aquest país.

Una societat, que vol dir-se democràtica, no pot anar fomentant l’odi, la xenofòbia, el recel, el feixisme pel simple fet de voler captar vots, és tirar-se pedres sobre la pròpia teulada. I no es tracta de fer una defensa paternalista dels nouvinguts, sinó de defensar els valors que estan en joc, que són de tots i ens són propis. Ni paternalisme ni xenofòbia.

Tots som iguals, independentment d’on venim, tenim els mateixos drets i deures; i tots volem viure a Catalunya en pau formant una única societat. La diversitat cultural ens enriqueix com a país, no ho oblidem.

Estem passant una greu crisi socioeconòmica, causada directament pel sistema econòmic imperant i el que menys ens fa falta és que surtin individus enredant la troca per un grapat de vots.

Article de Jordi Gené, coor. d’AMIC a Tarragona i Terres de l’Ebre.

HOMOLOGACIÓ D’ESTUDIS, UNA OPORTUNITAT PER A MILLORAR LA QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL

L’Associació AMIC–UGT, disposem d’un servei especialitzat en homologacions i convalidacions d’estudis estrangers tant universitaris com no universitaris, un servei que considerem imprescindible per fomentar la igualtat d’oportunitats dels treballadors i les treballadores immigrants. Homologar els seus títols els permet accedir a llocs de treball més qualificats, responent als requeriments del mercat laboral.

Des de fa molts anys  i de forma pionera a Catalunya, donem resposta a aquesta demanda de la població nouvinguda i que, en temps de crisi del mercat laboral i de demanda de perfils professionals més qualificats, s’ha intensificat.

El nostre servei és gratuït i va dirigit a tota aquella persona estrangera amb estudis oficials cursats al país d’origen, que vulgui obtenir el reconeixement oficial de la seva equivalència amb un determinat títol espanyol, independentment de la seva situació administrativa (suficient el passaport). Oferim un servei integral i personalitzat,que comprèn des de la informació inicial sobre la homologació, els requisits, el repàs de la documentació acadèmica, la formalització d’impresos i el muntatge de l’expedient, fins a la seva presentació davant les administracions competents. Arribats a aquest punt, portem un seguiment administratiu cas per cas, realitzant consultes directes a l’Àrea Funcional d’Alta Inspecció d’Educació (Ministeri d’Educació), així com al Servei d’Escolarització i Registre de Títols del Departament d’Ensenyament de la Generalitat. Alhora fem tota classe d’escrits requerits durant el procés d’homologació, fins a l’obtenció de la credencial.

A Barcelona, el servei de l’AMIC al SAIER ha crescut de manera exponencial. Des del 2008 hem quadruplicat les sol·licituds d’homologacions presentades. Al 2010 de les 646 consultes ateses sobre aquest tema, presentarem 65 expedients davant les administracions. En tres anys hem gestionat un total de 125 expedients, dels quals el 60% són universitaris i el 40% no universitaris, havent-se resolt només el 27%, la gran majoria de manera favorable, o bé condicionada a la prèvia superació d’exàmens, a vegades amb l’opció  d’homologar a una titulació alternativa.

El nostre servei es vincula amb un assessorament formatiu més ampli. L’homologació habitualment va seguida d’una continuació d’estudis: cicles formatius, realització de les PAAU, accés a una segona carrera, etc. El món de l’ensenyament està canviant a passos agegantats tant a nivell legislatiu com de dinàmiques. Amb l’Espai Europeu d’Educació Superior (Bolonya) i els nous Graus, el sistema d’homologacions canviarà, i encara està per veure’s quin paper tindran les universitats. El nostre servei està atent a la seva evolució i als nous reptes que ens esperen.

Informació i acompanyament servei d’AMIC-UGT:

• Al SAIER (Ajuntament de Barcelona). Paral·lel 202. Dilluns – Dijous (9-19h). Divendres (9-14h).
• Tarragona: C/ d’Ixart, 11, 3ª i 4ª planta seu UGT. De dilluns, dimecres i divendres de 9.30 a 13.30 i de 16.30 a 19.00. Cal concertar cita prèvia trucant al telèfon: 977213131
• El Vendrell- Carrer del Nord, 11.1ª  planta Seu UG. Dimecres de 9.30 a 13.30. Cal concertar cita prèvia, tel: 977661751
• Lleida -Av. Catalunya, 2. Dilluns i Dijous, de 11 a 14 h i de 16 a 19h. Divendres d’11 a 14:00h

Article de Helena Lafita, tècnica orientadora sociolaboral d’AMIC al SAIER.

POR UNA DEMOCRACIA PLENA

Desde hace algunos años sindicatos, asociaciones de inmigrantes y algunos partidos políticos han reivindicado el derecho al voto para los extranjeros residentes en España. Esta reivindicación se vuelve cada vez más actual, teniendo en cuenta que una parte importante de los extranjeros en España ya tienen el derecho al voto municipal, como ciudadanos de la UE o a través de acuerdos de reciprocidad que el estado español ha firmado con algunos estados europeos y latinoamericanos, por lo que parece cada vez menos justificable negar este derecho a los demás.

El derecho a tener derechos

Aunque las personas inmigradas con una residencia legal y permanente tienen derechos civiles y sociales en igualdad que los ciudadanos españoles, éstas aún no gozan de los mismos derechos políticos.

Tras la presión de los sindicatos y de la sociedad civil en general, el Estado español ha reconocido en la actual Ley de Extranjería que las personas inmigradas, independientemente de su situación administrativa, tienen derechos políticos como el derecho a reunión, manifestación y huelga, a afiliarse a y a formar asociaciones y sindicatos. Sin embargo, no esta reconocido todavía el derecho a la participación política en sí, simbolizada y concretizada en el derecho al sufragio activo y pasivo. Sólo el derecho a la participación política puede garantizar los demás derechos porque sin ellos, no hay manera segura de defenderles de las injusticias.

Hannah Arendt observó a partir de la experiencia europea entre la primera y la segunda guerra mundial, que los refugiados perdieron toda protección de sus derechos humanos al momento que perdieron o quedaron excluidos de la ciudadanía. La ciudadanía, que implica tanto el reconocimiento como miembros plenos de una sociedad como la participación en ella, estaba estrechamente vinculada a la pertenencia a un estado-nación. A pesar de la idea de derechos humanos universales, una vez perdida la ciudadanía y por lo tanto la protección de un estado, no había nadie que defendiera los derechos de los refugiados. Eso llevó Arendt al concepto del derecho a tener derechos, lo que equivale a la pertenencia reconocida en una sociedad en la que cada uno es juzgado sobre la base de sus acciones y opiniones, y no sobre la base de su nacionalidad o ascendencia.

El derecho a tener derechos se expresa de la manera más clara en el derecho al voto. El voto es la expresión más accesible y al mismo tiempo más cargada simbólicamente de la participación política en las democracias liberales.

El derecho a voto como mecanismo de integración

El derecho al voto es un derecho fundamental, que también simboliza el reconocimiento como miembro de una sociedad y una comunidad política, en otras palabras, la ciudadanía. La negación de este derecho a los inmigrantes, supone una clara diferencia entre “ciudadanos de primera y de segunda clase” que conviven en una misma sociedad. Hecho que afecta de forma negativa a su integración sociocultural.

El derecho al voto significaría que los inmigrantes sean reconocidos como plenos miembros de esta sociedad. Si no están reconocidos como tales, no tiene mucho sentido exigir que se integren. Según el Pla de ciutadania i immigració 2009–2012 de la Generalitat de Catalunya, la integración es un proceso bidireccional. Eso quiere decir que, además de un esfuerzo de los inmigrantes, la integración también requiere la colaboración de las sociedades de acogida y garantías y derechos por parte del estado. Requiere de un compromiso de las instituciones políticas y sociales para la promoción del derecho en igualdad de condiciones.

La democracia en condiciones de la globalización

Hoy, en un mundo caracterizado por las migraciones y por la globalización ya no tiene mucho sentido vincular la participación política a un concepto exclusivo de nacionalidad, sino a la participación real en una sociedad.

La globalización económica y política exige un cambio del papel de los estados. Cada vez más se toman decisiones políticas en entidades inter- o supranacionales como la Unión Europea. También vemos como muchas personas que han emigrado participan en más de una sociedad, poniendo en práctica un nuevo modelo de ciudadanía no exclusiva. Por lo tanto, el concepto tradicional de un estado con un territorio, un pueblo y un gobierno exclusivo ya no refleja toda la realidad. Este concepto también se esta poniendo en cuestión por el creciente poder de actores privados y de la sociedad civil. Para mantener o recuperar su legitimidad bajo estas condiciones, los estados tendrán que fortalecer la democracia y la participación ciudadana. El estado español está avanzando en abordar estas realidades concediendo el derecho al voto a los ciudadanos de la UE. También a través de los acuerdos de reciprocidad con países Latinoamericanos, pero pese a esto, en España como en muchos estados europeos se continúa negando el derecho al voto a un porcentaje importante (hasta a un 10% o más) de la población, lo que pone en cuestión la legitimidad de estados supuestamente democráticos.

A igualdad de obligaciones, igualdad de derechos

Desde el punto de vista de la democracia, es una injusticia y una anormalidad que millones de personas que participan en una sociedad, que son afectadas por decisiones políticas no puedan tomar parte de ellas.

Las personas extranjeras residentes en España se ven tan afectadas por las decisiones políticas como los ciudadanos españoles o incluso más, no olvidemos que su situación administrativa en el país les puede colocar en desventaja. Tienen las mismas obligaciones que los españoles. Viven y trabajan en este país, pagan sus impuestos, cotizan a la seguridad social ofreciendo así un aporte importante al Estado de Bienestar. Los inmigrantes ya están participando en esta sociedad – la reivindicación del derecho al voto por parte de inmigrantes lo comprueba – y es simplemente justo que obtengan el derecho de hacerlo de manera plena y garantizada. Especialmente al nivel municipal no tiene ningún sentido distinguir entre extranjeros y españoles. Ya conviven y colaboran en asociaciones cívicas, asociaciones de barrios, de padres de alumnos, sindicatos y comités de empresa. Participando y colaborando, inmigrantes y autóctonos se van conociendo mejor, lo que ayuda a superar prejuicios. Participando políticamente, los inmigrantes conocerán y valorarán mejor la democracia del país de acogida, mientras que contribuyen a renovarla y fortalecerla.

En conclusión, se puede decir que con la participación política de los inmigrantes y el derecho al voto, nadie va a perder nada. Todos van a ganar cuando inmigrantes y autóctonos contribuyan juntos a la construcción de una democracia verdadera en la que se conozcan y valoren todas las opiniones y experiencias.

Artículo de Constanze Schwärzer, politóloga, especialista en migración y género (Respect y sindicato Ver.di de Berlín). Colaboradora de AMIC.

TOTES I TOTS SOM CATALUNYA, INDEPENDENTMENT D’ON VENIM!

El proppassat 10 de juliol centenars de milers de  catalanes i catalans vam assistir a la manifestació convocada per Òmnium Cultural en defensa de la identitat i els drets de la nació catalana.

Com a ciutadà em vaig barrejar entre la multitud que ocupava el Passeig de Gràcia. Personalment vaig sentir una immensa emoció per la gran resposta de la societat davant de l’agressió que estem patint.

Entre crits d’independència vaig veure (i sentir) a diferents persones (ciutadans) expressant la seva disconformitat amb la situació. Catalanes i catalans de diferents parles i diferents orígens, tots ells units en una única societat defensant la seva identitat i els seus drets.

 Parlant en català, en castellà, en àrab i en altres llengües i onejant gran diversitat de senyeres. La nostra, la de tots, era la més visible, ja sigui en la seva forma tradicional de quatre barres o en la forma d’estelada. I al seu costat la del poble amazic, la d’Argentina, la del Marroc, entre moltes d’altres.

Aquest fet va ser doblement emocionant per a mi. No entraré a valorar quanta gent hi havia aquell dia, però ciutadanes i ciutadans compromesos amb la seva societat n’hi havia a cabassos i això és important i també emocionant. Persones que ens deien que totes i tots som catalanes i catalans, independentment d’on venim, quina llengua parlem, quin partit polític votem (si podem, és clar) i deixant de banda les diferents sensibilitats que tots tenim sobre com veiem el món. La societat va demostrar unitat, fet que no s’ha traslladat en l’acció política (motius que ara no toca valorar).

Totes i tots som Catalunya, el seu progrés i benestar polític, social, econòmic, mediambiental depèn de tots nosaltres. Totes i tots en som ciutadans de primera i ho hauríem de ser, també, davant la llei. Tant importants som els catalans vells com els catalans nous i la manifestació del 10-J és una mostra més de com la integració del gresol de persones que conforma el nostre país només pot fer que millorar la nostra societat i fer avançar els valors democràtics que caracteritzen a les societats políticament lliures, socialment justes i econòmicament pròsperes. 

 Article de Jordi Genè Sabadell. Coordinador d’AMIC-UGT a Tarragona