Un sindicat que treballa per la igualtat, els drets de les persones i la democràcia: la UGT de Catalunya

Foto JordiTots som molt conscients dels greus moments que, com a societat, estem passant. I en aquests anys de greu crisi econòmica i social, a AMIC, al igual que el conjunt del sindicat, ens hem esforçat per posar tots els recursos de que disposem al servei dels nostres conciutadans, per tal que tinguin les millors eines possibles per a minimitzar els afectes de la greu situació que patim. Com a mostra de la feina feta, durant el 2014 AMIC-UGT va atendre a prop de15.000 persones, les quals van fer unes 30.000 consultes i assessoraments i 45.000 serveis.

A AMIC intentem, dia rere dia, lluitar contra la discriminació, tant social com laboral, el racisme i l’islamofòbia i treballem en favor del reconeixement dels drets inherents de les persones. Entenem que és bàsic i irrenunciable treballar per la real igualtat de tothom, laboral, social i política. Només a partir de la igualtat podem crear una societat justa, socialment avançada.

I aquesta feina no la fem sols, no la podríem fer sols, tampoc pretenem fer-la sols. A part de comptar amb la complicitat i ajuda de les companyes i companys del sindicat, fet del qual n’estem molt orgullosos, AMIC col·labora SOS Racisme, amb qui hem signat un conveni; participem en la plataforma “Tanquem els CIE’s”, col·laborem amb “Unitat contra el Feixisme i el Racisme”, i generem campanyes demanant el dret a vot dels nostres conciutadans nouvinguts (que ja no ho són tant, de nouvinguts). Ho fem des de tots els fronts, ho fem amb ganes, amb empenta i amb orgull; sabent a qui representem i que estem posant el nostre gra de sorra en la lluita per la salvaguarda dels drets humans, de l’Estat del benestar i de la democràcia.

I som conscients que no és el millor moment per a aconseguir-ho, però no defallim. Avui, és molt difícil aconseguir la igualtat pràctica i real de totes les dones i tots els homes. A la greu crisi econòmica i social que patim hi hem d’afegir que Europa és dretanitza i es lepenitza. Els postulats de l’extremadreta estan essent, fermament, defensats per la dreta europea i són recolzats, malauradament, per part de la població. Com a mostra tenim l’acceptació i força del Front Nacional francès, el Partit de la Llibertat austríac, el Partit Popular de Dinamarca, Demòcrates de Suècia, els Veritables Finlandesos, Alba Daurada, Jobbik. I a casa nostre patim a tot un reguitzell de partits i entitats feixistes, racistes, extremistes, encapçalades per PXC, que Deu ni do! Organitzacions que centren el seu discurs en la islamofòbia, en el perill de les hordes musulmanes que acabaran amb els tradicionals valors de la Europa actual i que són la causa de la inseguretat que es viu als nostres carrers, tal com indica clarament un comunicat del PP de Tarragona, qui, sense manies, identifica islam amb inseguretat i problemes de convivència.

I hem de ser conscients que el camí que ens ensenyen PXC i el PP, entre d’altres, posen en greu risc la convivència en els centres de treball i en els carrers dels nostres pobles, viles i ciutats, el citat document del PP n’és un exemple clar.

Però qui realment està posant en escac i mat a la cultura europea no són els membres d’una determinada religió, o els que parlen una determinada llengua o vesteixen d’una determinada manera o tenen una determinada orientació sexual. El perill són totes aquelles persones que són incapaces de conviure, de respectar, d’empatitzar, de veure en l’altre a un igual sense jutjar-lo per les diferències culturals, religioses o sexuals.

Islamofòbia, antisemitisme, gitanofòbia, homofòbia estan presents a la societat i és la nostra obligació lluitar-hi, enfrontar-nos-hi al carrer, al centre de treball, a l’escola, als mitjans de comunicació, a la política… a tot arreu. Fer-ho és treballar per la democràcia, el civisme, la tolerància, la igualtat i la pluralitat.

Una societat, que vol dir-se democràtica, no pot fomentar l’odi, la xenofòbia, el feixisme i tampoc es pot permetre no fer-hi res. Ha de quedar molt clar que tots som iguals i que volem viure en pau i amb respecte mutu. Formem un poble, enriquit per la diversitat de la gent que el forma i que va millorant cada dia amb les aportacions de tothom.

I no ho tenim gens fàcil. Les polítiques austericides i conservadores europees, espanyoles i catalanes, estan augmentant la precarietat de la majoria de la ciutadania, fomentant la desigualtat i, al capdavall, permeten que els postulats de l’extrema-dreta agafin força. En l’actual context de crisi social, amb un atur del 20%, precarietat, tancament d’empreses, retallades, indecents rescats bancaris, la ignominiosa reforma laboral, la pujada de preu dels serveis bàsics, entre altres, és més important que mai, és més urgent que mai, parlar d’igualtat. Perquè parlar d’igualtat és parlar de drets laborals i de justícia social, de no deixar a ningú a l’estacada, sigui qui sigui, vingui d’on vingui.

I és parlar de drets humans, de respecte a la integritat de les persones. Com és possible que tinguem a casa nostra camps de concentració, els famosos CIE’s, on es tanca a persones sense cap mena de garantia legal, abandonats i maltractats pel simple fet de ser immigrant? AMIC té un clar i ferm compromís polític i treballa per tal d’aconseguir garantir els drets humans dels estrangers en situació administrativa irregular.

I és parlar de drets polítics, camp en el qual portem anys treballant per posar a l’agenda pública la qüestió dels drets de la nova ciutadania. D’una banda informant a cada procés electoral de les poques possibilitats de participació de les persones estrangeres i, de l’altra, generant debat sobre la necessitat d’avançar en la incorporació dels drets polítics per a tothom que conviu a la nostra societat.

I, finalment, una darrera pregunta per a la reflexió. Com podem permetre, com a societat, que el mediterrani s’hagi convertit en una gran fossa comuna on al llarg de 2014 hi han mort més de 3400 persones?

 Companyes i companys, des d’AMIC, us volem agrair tota la feina que feu a les vostres empreses en favor de la igualtat. Però hem de seguir. Hem de mantenir un alt grau de mobilització de tota la organització i continuar treballant per la democràcia; i ho hem de fer a tots els centres de treball, a les escoles, al carrer, a la política, a tot arreu. Companyes, companys, us necessitem, ens necessitem.

 Gràcies

Intervenció de Jordi Gené, coordinador d’AMIC a la Província de Tarragona, al 2n Comitè Nacional de la UGT de Catalunya.

Anuncis

IMMIGRANTS I CATALANS, TOTS SOM IGUALS

 

Contra el racisme

En temps de crisi econòmica i social com la que vivim actualment, és fàcil topar-te amb comportaments intransigents; individus que culpen a determinades persones dels seus problemes personals (els que ha ocasionat la crisi, no tots, o si) i que busquen un boc expiatori propici en qui descarregar la ràbia i espolsar-se les pròpies responsabilitats.

Els nouvinguts són el col·lectiu perfecte com a boc expiatori. Són els culpables de pràcticament tot. Un missatge convenientment adobat pel pensament economicista i estadístic que s’entesta a convertir a les persones en magnituds quantificables.

I finalment, ens trobem que jutgem, en aquest cas, als nouvinguts pel rendiment econòmic, positiu o negatiu, en relació a una globalitat X. Ens interessa més parlar d’ells (ja se sap que no són dels nostres, oi?) com a força de treball (com si fossin tractors) l’aportació de diners a través del pagament dels impostos, l’ús que fan dels serveis públics, etc. Però si tenen una taxa d’atur o de pobresa el doble que la dels “nacionals” catalans, això ja és igual.

Convertint-los en els altres, en una magnitud impersonal i en un element econòmic els deshumanitzem, els discriminem, els fem sentir que no formem part de la nostra societat. A partir d’aquí comencem a sumar els típics tòpics basats en grans mentides, com per exemple:

Els immigrants no s’adapten a els nostres costums. La adaptació d’un nouvingut no és mai immediata, cal temps. A més, no hi ha cap català que sigui brut, escandalós? La diversitat cultural i social enriqueix, no ho oblidem

Els immigrants deterioren/col·lapsen els serveis públics. És l’administració pública qui ha de garantir uns serveis públics de qualitat. A més, els nouvinguts tenen tants dret com la resta de ciutadans a accedir a la sanitat, l’educació, etc com un ciutadà més. És més, està àmpliament demostrat que els nouvinguts utilitzen molt menys que els autòctons serveis públics com la sanitat.

Els autòctons han de ser els primers en accedir als serveis públics. Us sona la paraula igualtat? Tots tenim els mateixos drets i els mateixos deures; i els drets de la ciutadania són per a tothom, no per als que han nascut en un determinat lloc. També podríem dir el mateix sobre: La feina ha de ser per als d’aquí. O sobre les ajudes; ja sabem que totes són per a ells, oi? N’hi ha per a llogar-hi cadires!!!!

Els immigrants augmenten l’atur. Els immigrants són els que pateixen més l’atur donat que ocupen els llocs de treball més volàtils i precaris. Segons Claudine Blasco, del Comitè Científic de Attac France, “l’immigració permet ajustar els mercats i en temps de crisi són els primers en ser despatxats”. Per altra banda, “és un fet constatat que la major part dels immigrants realitzen els treballs que els autòctons no estan disposats a fer, per la seva penositat, perquè són denigrants, o perquè les seves condicions econòmiques són molt precàries”.

La llista és llarga, però per a no fer-me pesat, ho deixo aquí i n’indico alguns més a tall d’exemple: Tots els immigrants tenen un nivell formatiu pitjor que el dels autòctons; gasten més del que aporten; generen inseguretat; nosaltres també emigràvem, però amb contracte i feina… suma i segueix

Tots aquests tòpics, i altres, han estat rotundament rebatuts i desmuntats amb dades concretes i raonaments.

SENY, SI US PLAU!!!! Que tots som iguals.

Article de Jordi Gené i Mariné, coor. d’AMIC a Tarragona

Recursos lingüístics en línia

Materials d’acolliment lingüístic

Materials elaborats per la Generalitat de Catalunya.

Guies didàctiques, làmines, vocabularis i altres publicacions descarregables, pensades per a persones que acaben d’arribar a Catalunya i no coneixen la llengua catalana:

www.gencat.cat/llengua/acolliment/materials

Acollida lingüística per a nouviguts.

Recull de materials disponibles a la pàgina web de la Plataforma per la Llengua: www.plataforma-llengua.cat/acollida

Diccionaris

Consultes lingüístiques i terminològiques

Traduccción automàtica

La Direcció General de Política Lingüística posa a disposició de la ciutadania informació sobre els traductors automàtics disponibles en català: www.gencat.cat/llengua/traduccio-automatica

 

 

PRESTACIONS I PREJUDICIS

Aquest tema no és nou, però si que és greu que cada vegada més s’insisteixi de cara a l’opinió pública que els immigrants han vingut a delinquir i que abusen de l’estat de benestar i del istema de llibertats que tenim a Espanya.

En moments com els actuals que travessem una crisi económica, els detractors de la immigració, molts d’ells polítics que esperen traure un rèdit electoral a les eleccions del pròxim mes de noviembre (com ho van fer a les passades eleccions tant municipals com autonòmiques), veuen una oportunitat per a difondre un discurs negatiu sobre les persones d’altres orígens i que avui resideixen al nostre país. Aquestes actituds partidistes generen entre els ciutadans una percepció errònia de la immigració que acaba assenyalant de manera indiscriminada a todo un col·lectiu.

La delinqüencia no es defineix en funció de la cultura ni de l’origen de la persona, com algunes ideologies volen fer-nos creure, sinó que té la seva explicació en diferents causes. Els delinqüent poden ser de qualsevol nacionalitat, i els delictes d’indole molt diversa. Tots els delictes s’han de perseguir, però sempre des de l’anàlisi objectiva i no des del prejudici, com desgraciadament sembla que passa amb les prestacions socials que reben els immigrants en aquest país.

Durant molts anys, milers de treballadors i treballadores immigrants han cooperat en el sosteniment de l’Estat de benestar, igual que ho han esta fent els treballadors autòctons, i ara, en un moment d’escassetat de recursos a causa de la crisi, no podem culpar-los de tots els nostres mals ni acursar-los de ser l’origen de tots els problemas ni sacrificar-los en nom de les retallades, perquè, sense cap mena de dubte, en són els primer afectats.

El problema del sosteniment públic català és degut en gran part a la crisi económica, als dictats del mercat, a l falta de racionalitat i ineficiència en la gestió dels recursos, als especuladors, etc. Els treballadors autòctons o immigrants no són els culpables d’aquesta crisi i no tenen perquè pagar les plats trencats.

Hem de ser prudents, i entre tots trovar les eines que ens ajudin a solucionar els problemas de convivencia que puguin sorgir, tant l’àmbit social com laboral, i és en el context laboral que el sindicat UGT de Catalunya des de fa molts anys està treballant per aconseguir una societat cohesionada, on els drets dels treballadors siguin iguals per a tots, independentment del seu sexe, religió o lloc de procedencia.

Creiem  que una información veraç, allunyada de partidismes és fonamental per aconseguir que tots caminem en una mateixa direcció i poder encarar el futur amb les millors perspectives posibles.

 Article de Janette Vallejo, Portaveu i coordinadora de l’àrea de comunicació d’AMIC-UGT de Catalunya

IMMIGRACIÓ I DRETS HUMANS

Ponència presentada a les Jornades “Drets Humans i Cicle de Cinema a Tarragona, organitzada per l’Associació Allende de Tarragona. 19 de juny de 2011.

Jordi Gené i Mariné, Coor. d’AMIC a Tarragona i a les Terres de l’Ebre.

El passat mes de maig, es va publicar l’estudi “Immigració i Estat del benestar a Espanya” de “la Caixa” en el qual es mostren tota una sèrie de dades sobre l’impacte del darrer procés migratori en la societat espanyola.

 Parla, entre altres aspectes, de nombre d’afiliats a la Seguretat social, de pensions, PIB, utilització de serveis socials, etc. Dades que ens porten a deduir que econòmicament la immigració ens convé, ens resulta un bon negoci. Com també va ser beneficiosa per a l’economia, per exemple, la irrupció del tractor en el món agrari.

Parlem del profit econòmic de la immigració, de la seva utilitat com a força de treball (com si les persones fóssim tractors), l’aportació de diners a través del pagament dels impostos… Però a ningú li importa que els ciutadans nouvinguts tinguin una taxa d’atur el doble que el de la població autòctona o que la seva taxa de pobresa sigui notablement alta: el 30% enfront del 18% d’espanyols, per citar només dos exemples).

Però al parlar de persones, parlem de possibilitats, necessitats, patiment, projectes,  desesperança, esperança, justícia. Preguntem-nos si és just que les persones siguin expulsades dels seus llocs d’origen. En el fons, els processos migratoris són això, expulsions; clara vulneració dels Drets Humans.

La crisi econòmica, l’atur, les retallades socials han dut, al llarg i ample d’Europa, a un augment del discurs xenòfob. Partits que fa pocs anys eren marginals, avui en dia són molt coneguts i han sabut contaminar a determinades forces polítiques i a àmplies capes de la població amb el seu discurs antidemocràtic, xenòfob, racista i populista i que alhora està buit de contingut (amb l’ajuda dels altaveus mediàtics), amb un clar objectiu: desviar l’atenció. Fer passar als nouvinguts com els responsables d’aquesta crisi. Aquestes forces xenòfobes, antimusulmanes sobretot, i euroesceptiques han transmès les seves idees repugnants a través de paraules, idees i discursos totalment digeribles i acceptables per una gran massa de població.

Com diu Chomsky, parlant sobre la reforma migratòria als EUA “La raó per la qual considero que no hi ha reforma migratòria és molt simple. Quan estàs en una seriosa crisi econòmica, aquells que en són els responsables, les corporacions financeres i el govern, no volen que la gent centri la seva atenció en la causa de la crisi, és a dir, ells mateixos; i llavors desvien l’atenció i la ràbia cap a un altre lloc”.

Sota aquesta malèvola inquisició contra un determinat col·lectiu s’amaga un objectiu diferent, volgut, anhelat, que no és cap altre que la imposició d’un sistema econòmico-social basat en el neocapitalisme salvatge i en la destrucció dels pilars de l’estat del benestar i de la democràcia (igualtat, llibertat, fraternitat, solidaritat, justícia social, igualtat d’oportunitats…). I aquesta guerra, que ha iniciat la dreta i extremadreta política i social, mitjans de comunicació afins i poders econòmics ha trobat el cavall de Troia ideal, els immigrants, amb el qual estan arribant al cor de la democràcia, amb el ferm objectiu de destruir-la.

Així, l’immigrant, entre la població autòctona, és vist com un competidor en l’accés al treball, a les prestacions i serveis públics, i fins i tot, com un delinqüent; i podríem seguir amb una llarga llista de retrets i mites racistes. Les persones no són bones o dolentes segons el seu origen i no podem vincular immigració amb amb incivisme, il·legalitat, delinqüència.

Els extremistes han sabut capitalitzar el desencís de part de l’electorat, el cansament amb els partits tradicionals, que han perdut la capacitat de connectar amb la ciutadania. L’extremadreta recull els desencantats, els cansats de les mateixes dolentes propostes  i aprofitant la por, el discurs de la por (la pèrdua de la identitat nacional, la invasió de les hordes musulmanes (Noruega?), la lluita per un lloc de treball, per les prestacions socials…) aconsegueixen mobilitzar un electorat que té, això, POR. I llavors, els partits “democràtics” (per sort no tots) cauen en la seva trampa i enlloc de treballar positivament, li segueixen el joc i es dediquen a actuar a remolc.

I no cal oblidar, que l’augment de l’extremadreta és directament proporcional al decreixement de l’esquerra ideològica que, sota el meu punt de vista, ha perdut el seu perfil d’esquerres i ha fet un viratge cap al centre polític, traint als seus ideals. Una esquerra europea que, en general, està subjugada a la dictadura dels mercats financers, que imposen restriccions i retallades de drets socials i laborals i que han ensorrat les expectatives d’un futur millor. I les traïcions es  paguen cares.

Davant d’aquest panorama pervers i fosc, on el futur simplement no existeix, hem d’actuar. O deixem que segueixin posant bombes en els pilars fonamentals de la democràcia i de l’Estat del benestar o plantem cara i construïm més i millor democràcia, fomentant la participació social (democràcia participativa), tot generant una participació activa i efectiva de tota la ciutadania  en els temes i assumptes d’interès públic.

L’explotació dels nouvinguts i la conculcació dels seus drets són l’avantsala del que ens espera a la resta de ciutadans. És una malaltia que està avançant, d’aquelles que pensem que a nosaltres no ens tocarà. Però malauradament, ens tocarà, ja ens està tocant. Ja ens estan retallant drets i ho fan mentre ens idiotitzen a diari des d’alguns mitjans de comunicació.

Vivim en un món en procés de globalització de les cultures que s’ha d’enfocar des del diàleg. Un diàleg que ha de permetre, preservar i globalitzar, també, els drets humans i els valors democràtics, la justícia social, la igualtat d’oportunitats, el respecte per la igualtat de gènere, els drets de les minories, els drets socials, la tolerància, el civisme, el respecte… sense quedar-nos en un mer atorgament teòric sinó aprofundint en una aplicació real i efectiva d’aquests drets i valors.

I no podem oblidar que per a construir un un procés d’integració real, cal possibilitar-ho. Per una banda, a la persona acabada d’arribar se li ha de permetre poder participar en la construcció d’un projecte col·lectiu de futur en el qual s’hi senti identificat. Si només els volem com a força de treball i no els hi permetem la participació (total i absoluta) en la nostra societat, com volem esperar que formem una única societat, un únic poble? I això és perfectament compatible amb la conservació del propi origen. I per altra banda, el ciutadà nouvingut també ha de fer un exercici constructiu propi i voluntari d’integrar-se, sense esperar a que li demanin o l’obliguin. Per que la integració entre dos ens (nouvingut i societat d’acollida) només és possible amb l’acció proactiva de les dues parts, amb el reconeixement i respecte mutu.

Només amb una aposta decidida per un canvi de sistema econòmico-social, una nova manera d’entendre la política, el respecte a la diversitat, la globalització dels drets humans i la democràcia participativa podrem crear un futur més just, més digne, més lliure, més humà.

 

AMIC-UGT PARTICIPA A LES PRIMERES JORNADES DE DRETS HUMANS I CICLE DE CINEMA ORGANITZADES PER L’ASSOCIACIÓ ALLENDE A TARRAGONA

Les jornades, que aquest 2011 han celebrat la seva primera edició, es van dur a terme entre el 16 i el 19 de juny a l’Antiga audiència de Tarragona. Aquestes, van ser inaugurades pel Sr. Jaume Saura, Catedràtic de Dret Públic de la UB i President de l’“Institut de Drets Humans de Catalunya” (IDHC).

Aquest esdeveniment, que tindrà continuïtat, té com a objectiu generar una reflexió seriosa i profunda, des de la societat civil, al voltant de la problemàtica dels drets humans (DD.HH), especialment des de la perspectiva dels anomenats “drets humans emergents”.

Per aconseguir aquest objectiu, es van dur a terme tres taules rodones de debat a càrrec de prestigiosos actors en la temàtica. Les tres taules rodones van versar sobre “Comunicació i Drets Humans”, “Democràcia i Drets Humans”  (en la qual el Coordinador d’AMIC-UGT de Tarragona i Terres de l’Ebre, Jordi Gené, va actuar com a moderador-participant) i “Treball i Drets Humans” (on el paper de moderador-participant va ser assumit  pel Secretari General de la UGT del Camp de Tarragona, Jordi Salvador).

També es van realitzar classes magistrals a càrrec dels cineastes Albert Solé, Marcia Tambutti Allende i Emilio Pacull i la posterior projecció de documentals i pel·lícules d’aquests prestigiosos directors.

Les taules rodones, les classes magistrals i les projeccions van estar complementades per posteriors debats amb el públic

Cal destacar, i agrair, la participació, d’entre d’altres, de Francisco Javier Alvear, Concepción Mateos, Ricard Checa, Salud Muñoz, Begoña Floria, Rocio Arnal, Arcadi Oliveres, Oriol Junqueres, Hortènsia Grau i Miguel González.

Amb el conjunt de les ponències dels participants i els comentaris i aportacions del públic s’està confeccionant, a través d’una metodologia participativa, una carta-compromís dels Drets Humans, amb la ferma voluntat de generar debat i participació al voltant d’aquesta temàtica a Tarragona.

La participació de Jordi Gené, Coordinador d’AMIC-UGT,  va centrar-se en la relació entre el fet migratori i l’aplicació dels Drets Humans, la visió economicista neocapitalista de les migracions , la falta de globalització dels Drets humans i la democràcia a arreu del planeta, el paper de l’extrema dreta (política, mediàtica, econòmica i social), el paper de l’esquerra ideològica europea, i també va tractar el procés d’integració social en les societats d’acollida.

Jordi Salvador, Secretari General de la UGT del Camp de Tarragona, en la seva intervenció va relacionar el món del treball i els Drets humans, destacant que cada dia s’estan trepitjant els drets dels treballadors i les treballadores i que les reformes que s’estan duent a terme ataquen directament als pilars fonamentals dels Drets Humans.

Concepción Mateos, Dra. Analista i Investigadora en Comunicació i Mitjans, va posar de relleu el paper dels mitjans de comunicació en la societat actual, i la seva influència, i l’auge de la tele-escombreria.

I Arcadi Oliveres, President de Justícia i Pau, en una brillant ponència seguida molt intensament pel públic, va posar de relleu les perversitats del sistema econòmico-social imperant que conculca els drets fonamentals de la ciutadania d’arreu del planeta en la seva recerca del benefici econòmic il·limitat i insostenible.

Aquestes intervencions, i d’altres, van posar de manifest l’existència clara i acceptada dels Drets Humans, en l’àmbit purament teòric, i la seva falta de formulació pràctica, real i efectiva, que es tradueix en una constant conculcació dels drets en tot els àmbits. Des dels moviments migratoris, que són una expulsió en tota regla per la misèria i la incertesa del futur, l’esclavatge laboral per tal d’aconseguir el màxim de benefici empresarial, les constants retallades de drets socials i laborals, la mercantilització de la sanitat, l’educació, entre d’altres aspectes.

 

 

 

 

 

“CARTAS DE LAS GOLONDRINAS”

“Volverán las oscuras golondrinas” y traerán letras de un pasado que se hace presente cada día

Eso es lo que nos cuentan en “Cartas de las golondrinas”, una obra de teatro que se representa en Barcelona  (del 24 al 28  de agosto) en el ‘Teatre Tantarantana’ y que nos recuerda que NO HAY QUE OLVIDAR.

No quedan tan lejos los años en los que eran los españoles los que dejaban atrás su tierra, sus familias, sus vidas y recuerdos, para empezar de nuevo más allá, tan cerca están que comienzan de nuevo nuestros jóvenes más preparados a partir.

No quedan tan lejos los tiempos en los que para las mujeres el único sendero era el del matrimonio, la obediencia al marido y el cumplimiento de los deberes de una buena esposa, y aquellas que no estaban conformes, que querían una vida diferente, que no se rendían a ese destino, también vieron en ocasiones la marcha como el mejor de los caminos.

No quedan tan lejos las esperas por un reencuentro, un reencuentro que se producía en el nuevo hogar o con un regreso que en ocasiones ha tardado dos generaciones en producirse, y ¿cómo recibimos a esos que un día se fueron?, porque en cada persona que llega está la memoria de uno que se fue

No nos engañemos, nuestros inmigrantes no marcharon todos con un contrato de trabajo bajo el brazo como tantas veces hemos tenido que escuchar, nuestras familias, en ocasiones, también partieron escondidos en las bodegas de un barco, también cruzaron fronteras a pie huyendo por no acallar sus ideas, también lucharon por un mejor futuro para ellos y los suyos.

No debemos olvidar, porque recordando entendemos mejor al hermano, el ser humano se mueve, se mueve de los pueblos a las ciudades, de las ciudades a otras ciudades y cuanto más rápido va este mundo más rápido y lejos se mueve, nos movemos.

No debemos olvidar, porque si olvidamos no conocemos y si desconocemos, odiamos, y el odio al hermano hará que las golondrinas solo nos traigan oscuridad.   

 Artículo de Maria Eugenia Blasco, Coordinadora del Área Jurídica de AMIC-UGT de Catalunya