LES RETALLADES SOCIALS, SELECTIVES I DISCRIMINATÒRIES: UN PERILL PER A LA COHESIÓ SOCIAL

Si els resultats de les eleccions municipals del passat 22 de maig van posar de manifest la inestabilitat del model social de convivència, atès que un important nombre de votants ha pres posició a favor del discurs racista i xenòfob promogut pel Partit Popular i Plataforma per Catalunya, avui, amb les mesures de retallades socials, es posa encara més en perill la convivència i la cohesió social. 

La modificació de la Llei 10/1997 de la renda mínima d’inserció i l’anunci del Govern de restringir les ajudes per naixement a les famílies que acrediten que fa més de cinc anys que viuen a Catalunya, és un pas més per al desmantellament de l’Estat de benestar, fa desaparèixer la universalitat d’una prestació social per mitja d’una retallada discriminatòria i pot portar a l’increment de la fractura social.

El programa interdepartamental de la renda mínima d’inserció va néixer el 1990 com a resposta a l situació de desprotecció social i econòmica que la crisi, el creixement de l’atur i l’enduriment en l’accés a les prestacions de la desocupació van provocar, i es va fer gràcies al consens entre el Govern i els sindicats majoritaris.

Si, d’una banda, la retallada a la RMI afectarà greument moltes famílies catalanes independentment de la seva nacionalitat, la nova residència exigida per accedir a aquest dret suposa que persones amb la mateixa necessitat assistencial rebran un tracte diferenciat per raó del seu origen. Requerir un mínim de residència continuada i efectiva a Catalunya de dos anys de residència previs a la sol·licitud de la prestació únicament persegueix reduir el nombre de persones que puguin accedir a la renda mínima d’inserció, i vulnera un dret de les persones que hi resideixen legalment, que han estat treballant i contribuint en aquest país. S’està generant una política discriminatòria que distingeix ciutadans de primera i segona classe.

Una altra de les tisorades anunciada pel Govern és la retallada a la Llei de barris. I això és preocupant quan es tracta d’una llei consagrada a promoure la rehabilitació global de barris per evitar-ne la degradació i millorar les condicions dels ciutadans. Una llei que té per objectiu destruir barreres entre els veïns,  construir una societat més justa i equilibrada precisament on la necessitat és més gran per la població desfavorida i perjudicada per la  crisi. Una llei que ha servit no sols en termes de justícia social, sinó també d’amortiment de la pulsió xenòfoba que pot aparèixer en els barris més pobres quan la crisi creix.

Aquestes retallades socials posen en evidència la falta de voluntat política per construir una societat cohesionada i amb igualtat d’oportunitats.

 Article de Janette Vallejo, portaveu i coordinadora de l’àrea de comunicació d’AMIC-UGT de Catalunya

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s