Category Archives: Reivindicacions

Un sindicat que treballa per la igualtat, els drets de les persones i la democràcia: la UGT de Catalunya

Foto JordiTots som molt conscients dels greus moments que, com a societat, estem passant. I en aquests anys de greu crisi econòmica i social, a AMIC, al igual que el conjunt del sindicat, ens hem esforçat per posar tots els recursos de que disposem al servei dels nostres conciutadans, per tal que tinguin les millors eines possibles per a minimitzar els afectes de la greu situació que patim. Com a mostra de la feina feta, durant el 2014 AMIC-UGT va atendre a prop de15.000 persones, les quals van fer unes 30.000 consultes i assessoraments i 45.000 serveis.

A AMIC intentem, dia rere dia, lluitar contra la discriminació, tant social com laboral, el racisme i l’islamofòbia i treballem en favor del reconeixement dels drets inherents de les persones. Entenem que és bàsic i irrenunciable treballar per la real igualtat de tothom, laboral, social i política. Només a partir de la igualtat podem crear una societat justa, socialment avançada.

I aquesta feina no la fem sols, no la podríem fer sols, tampoc pretenem fer-la sols. A part de comptar amb la complicitat i ajuda de les companyes i companys del sindicat, fet del qual n’estem molt orgullosos, AMIC col·labora SOS Racisme, amb qui hem signat un conveni; participem en la plataforma “Tanquem els CIE’s”, col·laborem amb “Unitat contra el Feixisme i el Racisme”, i generem campanyes demanant el dret a vot dels nostres conciutadans nouvinguts (que ja no ho són tant, de nouvinguts). Ho fem des de tots els fronts, ho fem amb ganes, amb empenta i amb orgull; sabent a qui representem i que estem posant el nostre gra de sorra en la lluita per la salvaguarda dels drets humans, de l’Estat del benestar i de la democràcia.

I som conscients que no és el millor moment per a aconseguir-ho, però no defallim. Avui, és molt difícil aconseguir la igualtat pràctica i real de totes les dones i tots els homes. A la greu crisi econòmica i social que patim hi hem d’afegir que Europa és dretanitza i es lepenitza. Els postulats de l’extremadreta estan essent, fermament, defensats per la dreta europea i són recolzats, malauradament, per part de la població. Com a mostra tenim l’acceptació i força del Front Nacional francès, el Partit de la Llibertat austríac, el Partit Popular de Dinamarca, Demòcrates de Suècia, els Veritables Finlandesos, Alba Daurada, Jobbik. I a casa nostre patim a tot un reguitzell de partits i entitats feixistes, racistes, extremistes, encapçalades per PXC, que Deu ni do! Organitzacions que centren el seu discurs en la islamofòbia, en el perill de les hordes musulmanes que acabaran amb els tradicionals valors de la Europa actual i que són la causa de la inseguretat que es viu als nostres carrers, tal com indica clarament un comunicat del PP de Tarragona, qui, sense manies, identifica islam amb inseguretat i problemes de convivència.

I hem de ser conscients que el camí que ens ensenyen PXC i el PP, entre d’altres, posen en greu risc la convivència en els centres de treball i en els carrers dels nostres pobles, viles i ciutats, el citat document del PP n’és un exemple clar.

Però qui realment està posant en escac i mat a la cultura europea no són els membres d’una determinada religió, o els que parlen una determinada llengua o vesteixen d’una determinada manera o tenen una determinada orientació sexual. El perill són totes aquelles persones que són incapaces de conviure, de respectar, d’empatitzar, de veure en l’altre a un igual sense jutjar-lo per les diferències culturals, religioses o sexuals.

Islamofòbia, antisemitisme, gitanofòbia, homofòbia estan presents a la societat i és la nostra obligació lluitar-hi, enfrontar-nos-hi al carrer, al centre de treball, a l’escola, als mitjans de comunicació, a la política… a tot arreu. Fer-ho és treballar per la democràcia, el civisme, la tolerància, la igualtat i la pluralitat.

Una societat, que vol dir-se democràtica, no pot fomentar l’odi, la xenofòbia, el feixisme i tampoc es pot permetre no fer-hi res. Ha de quedar molt clar que tots som iguals i que volem viure en pau i amb respecte mutu. Formem un poble, enriquit per la diversitat de la gent que el forma i que va millorant cada dia amb les aportacions de tothom.

I no ho tenim gens fàcil. Les polítiques austericides i conservadores europees, espanyoles i catalanes, estan augmentant la precarietat de la majoria de la ciutadania, fomentant la desigualtat i, al capdavall, permeten que els postulats de l’extrema-dreta agafin força. En l’actual context de crisi social, amb un atur del 20%, precarietat, tancament d’empreses, retallades, indecents rescats bancaris, la ignominiosa reforma laboral, la pujada de preu dels serveis bàsics, entre altres, és més important que mai, és més urgent que mai, parlar d’igualtat. Perquè parlar d’igualtat és parlar de drets laborals i de justícia social, de no deixar a ningú a l’estacada, sigui qui sigui, vingui d’on vingui.

I és parlar de drets humans, de respecte a la integritat de les persones. Com és possible que tinguem a casa nostra camps de concentració, els famosos CIE’s, on es tanca a persones sense cap mena de garantia legal, abandonats i maltractats pel simple fet de ser immigrant? AMIC té un clar i ferm compromís polític i treballa per tal d’aconseguir garantir els drets humans dels estrangers en situació administrativa irregular.

I és parlar de drets polítics, camp en el qual portem anys treballant per posar a l’agenda pública la qüestió dels drets de la nova ciutadania. D’una banda informant a cada procés electoral de les poques possibilitats de participació de les persones estrangeres i, de l’altra, generant debat sobre la necessitat d’avançar en la incorporació dels drets polítics per a tothom que conviu a la nostra societat.

I, finalment, una darrera pregunta per a la reflexió. Com podem permetre, com a societat, que el mediterrani s’hagi convertit en una gran fossa comuna on al llarg de 2014 hi han mort més de 3400 persones?

 Companyes i companys, des d’AMIC, us volem agrair tota la feina que feu a les vostres empreses en favor de la igualtat. Però hem de seguir. Hem de mantenir un alt grau de mobilització de tota la organització i continuar treballant per la democràcia; i ho hem de fer a tots els centres de treball, a les escoles, al carrer, a la política, a tot arreu. Companyes, companys, us necessitem, ens necessitem.

 Gràcies

Intervenció de Jordi Gené, coordinador d’AMIC a la Província de Tarragona, al 2n Comitè Nacional de la UGT de Catalunya.

Anuncis

IMMIGRANTS I CATALANS, TOTS SOM IGUALS

 

Contra el racisme

En temps de crisi econòmica i social com la que vivim actualment, és fàcil topar-te amb comportaments intransigents; individus que culpen a determinades persones dels seus problemes personals (els que ha ocasionat la crisi, no tots, o si) i que busquen un boc expiatori propici en qui descarregar la ràbia i espolsar-se les pròpies responsabilitats.

Els nouvinguts són el col·lectiu perfecte com a boc expiatori. Són els culpables de pràcticament tot. Un missatge convenientment adobat pel pensament economicista i estadístic que s’entesta a convertir a les persones en magnituds quantificables.

I finalment, ens trobem que jutgem, en aquest cas, als nouvinguts pel rendiment econòmic, positiu o negatiu, en relació a una globalitat X. Ens interessa més parlar d’ells (ja se sap que no són dels nostres, oi?) com a força de treball (com si fossin tractors) l’aportació de diners a través del pagament dels impostos, l’ús que fan dels serveis públics, etc. Però si tenen una taxa d’atur o de pobresa el doble que la dels “nacionals” catalans, això ja és igual.

Convertint-los en els altres, en una magnitud impersonal i en un element econòmic els deshumanitzem, els discriminem, els fem sentir que no formem part de la nostra societat. A partir d’aquí comencem a sumar els típics tòpics basats en grans mentides, com per exemple:

Els immigrants no s’adapten a els nostres costums. La adaptació d’un nouvingut no és mai immediata, cal temps. A més, no hi ha cap català que sigui brut, escandalós? La diversitat cultural i social enriqueix, no ho oblidem

Els immigrants deterioren/col·lapsen els serveis públics. És l’administració pública qui ha de garantir uns serveis públics de qualitat. A més, els nouvinguts tenen tants dret com la resta de ciutadans a accedir a la sanitat, l’educació, etc com un ciutadà més. És més, està àmpliament demostrat que els nouvinguts utilitzen molt menys que els autòctons serveis públics com la sanitat.

Els autòctons han de ser els primers en accedir als serveis públics. Us sona la paraula igualtat? Tots tenim els mateixos drets i els mateixos deures; i els drets de la ciutadania són per a tothom, no per als que han nascut en un determinat lloc. També podríem dir el mateix sobre: La feina ha de ser per als d’aquí. O sobre les ajudes; ja sabem que totes són per a ells, oi? N’hi ha per a llogar-hi cadires!!!!

Els immigrants augmenten l’atur. Els immigrants són els que pateixen més l’atur donat que ocupen els llocs de treball més volàtils i precaris. Segons Claudine Blasco, del Comitè Científic de Attac France, “l’immigració permet ajustar els mercats i en temps de crisi són els primers en ser despatxats”. Per altra banda, “és un fet constatat que la major part dels immigrants realitzen els treballs que els autòctons no estan disposats a fer, per la seva penositat, perquè són denigrants, o perquè les seves condicions econòmiques són molt precàries”.

La llista és llarga, però per a no fer-me pesat, ho deixo aquí i n’indico alguns més a tall d’exemple: Tots els immigrants tenen un nivell formatiu pitjor que el dels autòctons; gasten més del que aporten; generen inseguretat; nosaltres també emigràvem, però amb contracte i feina… suma i segueix

Tots aquests tòpics, i altres, han estat rotundament rebatuts i desmuntats amb dades concretes i raonaments.

SENY, SI US PLAU!!!! Que tots som iguals.

Article de Jordi Gené i Mariné, coor. d’AMIC a Tarragona

PRESTACIONS I PREJUDICIS

Aquest tema no és nou, però si que és greu que cada vegada més s’insisteixi de cara a l’opinió pública que els immigrants han vingut a delinquir i que abusen de l’estat de benestar i del istema de llibertats que tenim a Espanya.

En moments com els actuals que travessem una crisi económica, els detractors de la immigració, molts d’ells polítics que esperen traure un rèdit electoral a les eleccions del pròxim mes de noviembre (com ho van fer a les passades eleccions tant municipals com autonòmiques), veuen una oportunitat per a difondre un discurs negatiu sobre les persones d’altres orígens i que avui resideixen al nostre país. Aquestes actituds partidistes generen entre els ciutadans una percepció errònia de la immigració que acaba assenyalant de manera indiscriminada a todo un col·lectiu.

La delinqüencia no es defineix en funció de la cultura ni de l’origen de la persona, com algunes ideologies volen fer-nos creure, sinó que té la seva explicació en diferents causes. Els delinqüent poden ser de qualsevol nacionalitat, i els delictes d’indole molt diversa. Tots els delictes s’han de perseguir, però sempre des de l’anàlisi objectiva i no des del prejudici, com desgraciadament sembla que passa amb les prestacions socials que reben els immigrants en aquest país.

Durant molts anys, milers de treballadors i treballadores immigrants han cooperat en el sosteniment de l’Estat de benestar, igual que ho han esta fent els treballadors autòctons, i ara, en un moment d’escassetat de recursos a causa de la crisi, no podem culpar-los de tots els nostres mals ni acursar-los de ser l’origen de tots els problemas ni sacrificar-los en nom de les retallades, perquè, sense cap mena de dubte, en són els primer afectats.

El problema del sosteniment públic català és degut en gran part a la crisi económica, als dictats del mercat, a l falta de racionalitat i ineficiència en la gestió dels recursos, als especuladors, etc. Els treballadors autòctons o immigrants no són els culpables d’aquesta crisi i no tenen perquè pagar les plats trencats.

Hem de ser prudents, i entre tots trovar les eines que ens ajudin a solucionar els problemas de convivencia que puguin sorgir, tant l’àmbit social com laboral, i és en el context laboral que el sindicat UGT de Catalunya des de fa molts anys està treballant per aconseguir una societat cohesionada, on els drets dels treballadors siguin iguals per a tots, independentment del seu sexe, religió o lloc de procedencia.

Creiem  que una información veraç, allunyada de partidismes és fonamental per aconseguir que tots caminem en una mateixa direcció i poder encarar el futur amb les millors perspectives posibles.

 Article de Janette Vallejo, Portaveu i coordinadora de l’àrea de comunicació d’AMIC-UGT de Catalunya

AMIC-UGT PARTICIPA A LES PRIMERES JORNADES DE DRETS HUMANS I CICLE DE CINEMA ORGANITZADES PER L’ASSOCIACIÓ ALLENDE A TARRAGONA

Les jornades, que aquest 2011 han celebrat la seva primera edició, es van dur a terme entre el 16 i el 19 de juny a l’Antiga audiència de Tarragona. Aquestes, van ser inaugurades pel Sr. Jaume Saura, Catedràtic de Dret Públic de la UB i President de l’“Institut de Drets Humans de Catalunya” (IDHC).

Aquest esdeveniment, que tindrà continuïtat, té com a objectiu generar una reflexió seriosa i profunda, des de la societat civil, al voltant de la problemàtica dels drets humans (DD.HH), especialment des de la perspectiva dels anomenats “drets humans emergents”.

Per aconseguir aquest objectiu, es van dur a terme tres taules rodones de debat a càrrec de prestigiosos actors en la temàtica. Les tres taules rodones van versar sobre “Comunicació i Drets Humans”, “Democràcia i Drets Humans”  (en la qual el Coordinador d’AMIC-UGT de Tarragona i Terres de l’Ebre, Jordi Gené, va actuar com a moderador-participant) i “Treball i Drets Humans” (on el paper de moderador-participant va ser assumit  pel Secretari General de la UGT del Camp de Tarragona, Jordi Salvador).

També es van realitzar classes magistrals a càrrec dels cineastes Albert Solé, Marcia Tambutti Allende i Emilio Pacull i la posterior projecció de documentals i pel·lícules d’aquests prestigiosos directors.

Les taules rodones, les classes magistrals i les projeccions van estar complementades per posteriors debats amb el públic

Cal destacar, i agrair, la participació, d’entre d’altres, de Francisco Javier Alvear, Concepción Mateos, Ricard Checa, Salud Muñoz, Begoña Floria, Rocio Arnal, Arcadi Oliveres, Oriol Junqueres, Hortènsia Grau i Miguel González.

Amb el conjunt de les ponències dels participants i els comentaris i aportacions del públic s’està confeccionant, a través d’una metodologia participativa, una carta-compromís dels Drets Humans, amb la ferma voluntat de generar debat i participació al voltant d’aquesta temàtica a Tarragona.

La participació de Jordi Gené, Coordinador d’AMIC-UGT,  va centrar-se en la relació entre el fet migratori i l’aplicació dels Drets Humans, la visió economicista neocapitalista de les migracions , la falta de globalització dels Drets humans i la democràcia a arreu del planeta, el paper de l’extrema dreta (política, mediàtica, econòmica i social), el paper de l’esquerra ideològica europea, i també va tractar el procés d’integració social en les societats d’acollida.

Jordi Salvador, Secretari General de la UGT del Camp de Tarragona, en la seva intervenció va relacionar el món del treball i els Drets humans, destacant que cada dia s’estan trepitjant els drets dels treballadors i les treballadores i que les reformes que s’estan duent a terme ataquen directament als pilars fonamentals dels Drets Humans.

Concepción Mateos, Dra. Analista i Investigadora en Comunicació i Mitjans, va posar de relleu el paper dels mitjans de comunicació en la societat actual, i la seva influència, i l’auge de la tele-escombreria.

I Arcadi Oliveres, President de Justícia i Pau, en una brillant ponència seguida molt intensament pel públic, va posar de relleu les perversitats del sistema econòmico-social imperant que conculca els drets fonamentals de la ciutadania d’arreu del planeta en la seva recerca del benefici econòmic il·limitat i insostenible.

Aquestes intervencions, i d’altres, van posar de manifest l’existència clara i acceptada dels Drets Humans, en l’àmbit purament teòric, i la seva falta de formulació pràctica, real i efectiva, que es tradueix en una constant conculcació dels drets en tot els àmbits. Des dels moviments migratoris, que són una expulsió en tota regla per la misèria i la incertesa del futur, l’esclavatge laboral per tal d’aconseguir el màxim de benefici empresarial, les constants retallades de drets socials i laborals, la mercantilització de la sanitat, l’educació, entre d’altres aspectes.

 

 

 

 

 

TREBALLANT CONTRA ELS RUMORS I ESTEREOTIPS SOBRE LA IMMIGRACIÓ

Des de la fundació de l’Associació AMIC-UGT de Catalunya, un dels objectius principals ha sigut posar en marxa accions amb la perspectiva de contribuir en la construcció d’una societat cada vegada més plural, on es respectin les diferències individuals i culturals, en el marc dels valors democràtics, i amb una sensibilitat especial pel respecte dels drets dels treballadors i treballadores amb independència del seu origen.

Aquesta tasca és necessària en una societat on els discursos racistes i xenòfobs són presents en tots els àmbits; on les mentides i rumors sobre la immigració divideixen als ciutadans i ciutadanes i afavoreixen la fractura social. Per combatre tot això  AMIC va apostar, des de el seu inici, treballar a més a més per la convivència i la cohesió social.

Per una banda, AMIC ve desenvolupant projectes propis de sensibilització social entorn a la diversitat cultural (a través d’exposicions, de tallers, d’argumentaris contra el racisme i la xenofòbia, d’informes sobre la situació dels treballadors i treballadores immigrants al mercat laboral, etc.).

D’altra banda, participa amb el teixit associatiu  i col·labora amb les Administracions públiques en la lluita activa per aconseguir la plena integració de les persones immigrades així com la igualtat d’oportunitats per a tothom.

Actualment formem part de la Xarxa BCN Antirumors, que aplega a més cent entitats i actors socials que treballen en el desplegament a la ciutat de l’Estratègia per combatre Rumors i Estereotips sobre la diversitat cultural.

Com membres d’aquesta xarxa, vam participar en la definició dels àmbits prioritaris d’actuació: serveis socials i sistema sanitari, comerços, convivència i espai públic, i mercat laboral. Àmbits on es produeixen principalment els rumors i estereotips (com per exemple,  que “els immigrants sobrepassen les ajudes socials i saturen el sistema sanitari”, “no tenen formació i ens prenen la feina”…)

Participem en els grups de treball i les reunions plenàries de la Xarxa BCN Antirumors; col·laborem en la difusió dels productes i materials que la Xarxa va generant;   aprofitem l’oferta formativa que ofereix l’Ajuntament de Barcelona amb tal de especialitzar-nos com ‘Agents Antirumors’.

En aquest context de crisi que està patint el nostre país, des d’AMIC-UGT de Catalunya considerem ara més que mai necessari continuar treballant en aquesta línea: a) Cal implementar a tot arreu de Catalunya polítiques antiracistes que milloren la convivència entre el ciutadans i ciutadanes, B) Fer un esforç pressupostari i de tot tipus de recursos amb tal d’aconseguir els objectius d’aquells projectes orientats a desmuntar els rumors i estereotips, i C) Ampliar el treball en xarxa que ens permet com societat avançar en democràcia i cohesió social.

Més informació sobre la Xarxa Antirumors: http://www.bcnantirumors.cat/

Article de Janette Vallejo, portaveu i coordinadora de l’àrea de comunicació d’AMIC-UGT de Catalunya

POR UNA DEMOCRACIA PLENA

Desde hace algunos años sindicatos, asociaciones de inmigrantes y algunos partidos políticos han reivindicado el derecho al voto para los extranjeros residentes en España. Esta reivindicación se vuelve cada vez más actual, teniendo en cuenta que una parte importante de los extranjeros en España ya tienen el derecho al voto municipal, como ciudadanos de la UE o a través de acuerdos de reciprocidad que el estado español ha firmado con algunos estados europeos y latinoamericanos, por lo que parece cada vez menos justificable negar este derecho a los demás.

El derecho a tener derechos

Aunque las personas inmigradas con una residencia legal y permanente tienen derechos civiles y sociales en igualdad que los ciudadanos españoles, éstas aún no gozan de los mismos derechos políticos.

Tras la presión de los sindicatos y de la sociedad civil en general, el Estado español ha reconocido en la actual Ley de Extranjería que las personas inmigradas, independientemente de su situación administrativa, tienen derechos políticos como el derecho a reunión, manifestación y huelga, a afiliarse a y a formar asociaciones y sindicatos. Sin embargo, no esta reconocido todavía el derecho a la participación política en sí, simbolizada y concretizada en el derecho al sufragio activo y pasivo. Sólo el derecho a la participación política puede garantizar los demás derechos porque sin ellos, no hay manera segura de defenderles de las injusticias.

Hannah Arendt observó a partir de la experiencia europea entre la primera y la segunda guerra mundial, que los refugiados perdieron toda protección de sus derechos humanos al momento que perdieron o quedaron excluidos de la ciudadanía. La ciudadanía, que implica tanto el reconocimiento como miembros plenos de una sociedad como la participación en ella, estaba estrechamente vinculada a la pertenencia a un estado-nación. A pesar de la idea de derechos humanos universales, una vez perdida la ciudadanía y por lo tanto la protección de un estado, no había nadie que defendiera los derechos de los refugiados. Eso llevó Arendt al concepto del derecho a tener derechos, lo que equivale a la pertenencia reconocida en una sociedad en la que cada uno es juzgado sobre la base de sus acciones y opiniones, y no sobre la base de su nacionalidad o ascendencia.

El derecho a tener derechos se expresa de la manera más clara en el derecho al voto. El voto es la expresión más accesible y al mismo tiempo más cargada simbólicamente de la participación política en las democracias liberales.

El derecho a voto como mecanismo de integración

El derecho al voto es un derecho fundamental, que también simboliza el reconocimiento como miembro de una sociedad y una comunidad política, en otras palabras, la ciudadanía. La negación de este derecho a los inmigrantes, supone una clara diferencia entre “ciudadanos de primera y de segunda clase” que conviven en una misma sociedad. Hecho que afecta de forma negativa a su integración sociocultural.

El derecho al voto significaría que los inmigrantes sean reconocidos como plenos miembros de esta sociedad. Si no están reconocidos como tales, no tiene mucho sentido exigir que se integren. Según el Pla de ciutadania i immigració 2009–2012 de la Generalitat de Catalunya, la integración es un proceso bidireccional. Eso quiere decir que, además de un esfuerzo de los inmigrantes, la integración también requiere la colaboración de las sociedades de acogida y garantías y derechos por parte del estado. Requiere de un compromiso de las instituciones políticas y sociales para la promoción del derecho en igualdad de condiciones.

La democracia en condiciones de la globalización

Hoy, en un mundo caracterizado por las migraciones y por la globalización ya no tiene mucho sentido vincular la participación política a un concepto exclusivo de nacionalidad, sino a la participación real en una sociedad.

La globalización económica y política exige un cambio del papel de los estados. Cada vez más se toman decisiones políticas en entidades inter- o supranacionales como la Unión Europea. También vemos como muchas personas que han emigrado participan en más de una sociedad, poniendo en práctica un nuevo modelo de ciudadanía no exclusiva. Por lo tanto, el concepto tradicional de un estado con un territorio, un pueblo y un gobierno exclusivo ya no refleja toda la realidad. Este concepto también se esta poniendo en cuestión por el creciente poder de actores privados y de la sociedad civil. Para mantener o recuperar su legitimidad bajo estas condiciones, los estados tendrán que fortalecer la democracia y la participación ciudadana. El estado español está avanzando en abordar estas realidades concediendo el derecho al voto a los ciudadanos de la UE. También a través de los acuerdos de reciprocidad con países Latinoamericanos, pero pese a esto, en España como en muchos estados europeos se continúa negando el derecho al voto a un porcentaje importante (hasta a un 10% o más) de la población, lo que pone en cuestión la legitimidad de estados supuestamente democráticos.

A igualdad de obligaciones, igualdad de derechos

Desde el punto de vista de la democracia, es una injusticia y una anormalidad que millones de personas que participan en una sociedad, que son afectadas por decisiones políticas no puedan tomar parte de ellas.

Las personas extranjeras residentes en España se ven tan afectadas por las decisiones políticas como los ciudadanos españoles o incluso más, no olvidemos que su situación administrativa en el país les puede colocar en desventaja. Tienen las mismas obligaciones que los españoles. Viven y trabajan en este país, pagan sus impuestos, cotizan a la seguridad social ofreciendo así un aporte importante al Estado de Bienestar. Los inmigrantes ya están participando en esta sociedad – la reivindicación del derecho al voto por parte de inmigrantes lo comprueba – y es simplemente justo que obtengan el derecho de hacerlo de manera plena y garantizada. Especialmente al nivel municipal no tiene ningún sentido distinguir entre extranjeros y españoles. Ya conviven y colaboran en asociaciones cívicas, asociaciones de barrios, de padres de alumnos, sindicatos y comités de empresa. Participando y colaborando, inmigrantes y autóctonos se van conociendo mejor, lo que ayuda a superar prejuicios. Participando políticamente, los inmigrantes conocerán y valorarán mejor la democracia del país de acogida, mientras que contribuyen a renovarla y fortalecerla.

En conclusión, se puede decir que con la participación política de los inmigrantes y el derecho al voto, nadie va a perder nada. Todos van a ganar cuando inmigrantes y autóctonos contribuyan juntos a la construcción de una democracia verdadera en la que se conozcan y valoren todas las opiniones y experiencias.

Artículo de Constanze Schwärzer, politóloga, especialista en migración y género (Respect y sindicato Ver.di de Berlín). Colaboradora de AMIC.

TOTES I TOTS SOM CATALUNYA, INDEPENDENTMENT D’ON VENIM!

El proppassat 10 de juliol centenars de milers de  catalanes i catalans vam assistir a la manifestació convocada per Òmnium Cultural en defensa de la identitat i els drets de la nació catalana.

Com a ciutadà em vaig barrejar entre la multitud que ocupava el Passeig de Gràcia. Personalment vaig sentir una immensa emoció per la gran resposta de la societat davant de l’agressió que estem patint.

Entre crits d’independència vaig veure (i sentir) a diferents persones (ciutadans) expressant la seva disconformitat amb la situació. Catalanes i catalans de diferents parles i diferents orígens, tots ells units en una única societat defensant la seva identitat i els seus drets.

 Parlant en català, en castellà, en àrab i en altres llengües i onejant gran diversitat de senyeres. La nostra, la de tots, era la més visible, ja sigui en la seva forma tradicional de quatre barres o en la forma d’estelada. I al seu costat la del poble amazic, la d’Argentina, la del Marroc, entre moltes d’altres.

Aquest fet va ser doblement emocionant per a mi. No entraré a valorar quanta gent hi havia aquell dia, però ciutadanes i ciutadans compromesos amb la seva societat n’hi havia a cabassos i això és important i també emocionant. Persones que ens deien que totes i tots som catalanes i catalans, independentment d’on venim, quina llengua parlem, quin partit polític votem (si podem, és clar) i deixant de banda les diferents sensibilitats que tots tenim sobre com veiem el món. La societat va demostrar unitat, fet que no s’ha traslladat en l’acció política (motius que ara no toca valorar).

Totes i tots som Catalunya, el seu progrés i benestar polític, social, econòmic, mediambiental depèn de tots nosaltres. Totes i tots en som ciutadans de primera i ho hauríem de ser, també, davant la llei. Tant importants som els catalans vells com els catalans nous i la manifestació del 10-J és una mostra més de com la integració del gresol de persones que conforma el nostre país només pot fer que millorar la nostra societat i fer avançar els valors democràtics que caracteritzen a les societats políticament lliures, socialment justes i econòmicament pròsperes. 

 Article de Jordi Genè Sabadell. Coordinador d’AMIC-UGT a Tarragona