Category Archives: Societat

Un sindicat que treballa per la igualtat, els drets de les persones i la democràcia: la UGT de Catalunya

Foto JordiTots som molt conscients dels greus moments que, com a societat, estem passant. I en aquests anys de greu crisi econòmica i social, a AMIC, al igual que el conjunt del sindicat, ens hem esforçat per posar tots els recursos de que disposem al servei dels nostres conciutadans, per tal que tinguin les millors eines possibles per a minimitzar els afectes de la greu situació que patim. Com a mostra de la feina feta, durant el 2014 AMIC-UGT va atendre a prop de15.000 persones, les quals van fer unes 30.000 consultes i assessoraments i 45.000 serveis.

A AMIC intentem, dia rere dia, lluitar contra la discriminació, tant social com laboral, el racisme i l’islamofòbia i treballem en favor del reconeixement dels drets inherents de les persones. Entenem que és bàsic i irrenunciable treballar per la real igualtat de tothom, laboral, social i política. Només a partir de la igualtat podem crear una societat justa, socialment avançada.

I aquesta feina no la fem sols, no la podríem fer sols, tampoc pretenem fer-la sols. A part de comptar amb la complicitat i ajuda de les companyes i companys del sindicat, fet del qual n’estem molt orgullosos, AMIC col·labora SOS Racisme, amb qui hem signat un conveni; participem en la plataforma “Tanquem els CIE’s”, col·laborem amb “Unitat contra el Feixisme i el Racisme”, i generem campanyes demanant el dret a vot dels nostres conciutadans nouvinguts (que ja no ho són tant, de nouvinguts). Ho fem des de tots els fronts, ho fem amb ganes, amb empenta i amb orgull; sabent a qui representem i que estem posant el nostre gra de sorra en la lluita per la salvaguarda dels drets humans, de l’Estat del benestar i de la democràcia.

I som conscients que no és el millor moment per a aconseguir-ho, però no defallim. Avui, és molt difícil aconseguir la igualtat pràctica i real de totes les dones i tots els homes. A la greu crisi econòmica i social que patim hi hem d’afegir que Europa és dretanitza i es lepenitza. Els postulats de l’extremadreta estan essent, fermament, defensats per la dreta europea i són recolzats, malauradament, per part de la població. Com a mostra tenim l’acceptació i força del Front Nacional francès, el Partit de la Llibertat austríac, el Partit Popular de Dinamarca, Demòcrates de Suècia, els Veritables Finlandesos, Alba Daurada, Jobbik. I a casa nostre patim a tot un reguitzell de partits i entitats feixistes, racistes, extremistes, encapçalades per PXC, que Deu ni do! Organitzacions que centren el seu discurs en la islamofòbia, en el perill de les hordes musulmanes que acabaran amb els tradicionals valors de la Europa actual i que són la causa de la inseguretat que es viu als nostres carrers, tal com indica clarament un comunicat del PP de Tarragona, qui, sense manies, identifica islam amb inseguretat i problemes de convivència.

I hem de ser conscients que el camí que ens ensenyen PXC i el PP, entre d’altres, posen en greu risc la convivència en els centres de treball i en els carrers dels nostres pobles, viles i ciutats, el citat document del PP n’és un exemple clar.

Però qui realment està posant en escac i mat a la cultura europea no són els membres d’una determinada religió, o els que parlen una determinada llengua o vesteixen d’una determinada manera o tenen una determinada orientació sexual. El perill són totes aquelles persones que són incapaces de conviure, de respectar, d’empatitzar, de veure en l’altre a un igual sense jutjar-lo per les diferències culturals, religioses o sexuals.

Islamofòbia, antisemitisme, gitanofòbia, homofòbia estan presents a la societat i és la nostra obligació lluitar-hi, enfrontar-nos-hi al carrer, al centre de treball, a l’escola, als mitjans de comunicació, a la política… a tot arreu. Fer-ho és treballar per la democràcia, el civisme, la tolerància, la igualtat i la pluralitat.

Una societat, que vol dir-se democràtica, no pot fomentar l’odi, la xenofòbia, el feixisme i tampoc es pot permetre no fer-hi res. Ha de quedar molt clar que tots som iguals i que volem viure en pau i amb respecte mutu. Formem un poble, enriquit per la diversitat de la gent que el forma i que va millorant cada dia amb les aportacions de tothom.

I no ho tenim gens fàcil. Les polítiques austericides i conservadores europees, espanyoles i catalanes, estan augmentant la precarietat de la majoria de la ciutadania, fomentant la desigualtat i, al capdavall, permeten que els postulats de l’extrema-dreta agafin força. En l’actual context de crisi social, amb un atur del 20%, precarietat, tancament d’empreses, retallades, indecents rescats bancaris, la ignominiosa reforma laboral, la pujada de preu dels serveis bàsics, entre altres, és més important que mai, és més urgent que mai, parlar d’igualtat. Perquè parlar d’igualtat és parlar de drets laborals i de justícia social, de no deixar a ningú a l’estacada, sigui qui sigui, vingui d’on vingui.

I és parlar de drets humans, de respecte a la integritat de les persones. Com és possible que tinguem a casa nostra camps de concentració, els famosos CIE’s, on es tanca a persones sense cap mena de garantia legal, abandonats i maltractats pel simple fet de ser immigrant? AMIC té un clar i ferm compromís polític i treballa per tal d’aconseguir garantir els drets humans dels estrangers en situació administrativa irregular.

I és parlar de drets polítics, camp en el qual portem anys treballant per posar a l’agenda pública la qüestió dels drets de la nova ciutadania. D’una banda informant a cada procés electoral de les poques possibilitats de participació de les persones estrangeres i, de l’altra, generant debat sobre la necessitat d’avançar en la incorporació dels drets polítics per a tothom que conviu a la nostra societat.

I, finalment, una darrera pregunta per a la reflexió. Com podem permetre, com a societat, que el mediterrani s’hagi convertit en una gran fossa comuna on al llarg de 2014 hi han mort més de 3400 persones?

 Companyes i companys, des d’AMIC, us volem agrair tota la feina que feu a les vostres empreses en favor de la igualtat. Però hem de seguir. Hem de mantenir un alt grau de mobilització de tota la organització i continuar treballant per la democràcia; i ho hem de fer a tots els centres de treball, a les escoles, al carrer, a la política, a tot arreu. Companyes, companys, us necessitem, ens necessitem.

 Gràcies

Intervenció de Jordi Gené, coordinador d’AMIC a la Província de Tarragona, al 2n Comitè Nacional de la UGT de Catalunya.

Anuncis

IMMIGRANTS I CATALANS, TOTS SOM IGUALS

 

Contra el racisme

En temps de crisi econòmica i social com la que vivim actualment, és fàcil topar-te amb comportaments intransigents; individus que culpen a determinades persones dels seus problemes personals (els que ha ocasionat la crisi, no tots, o si) i que busquen un boc expiatori propici en qui descarregar la ràbia i espolsar-se les pròpies responsabilitats.

Els nouvinguts són el col·lectiu perfecte com a boc expiatori. Són els culpables de pràcticament tot. Un missatge convenientment adobat pel pensament economicista i estadístic que s’entesta a convertir a les persones en magnituds quantificables.

I finalment, ens trobem que jutgem, en aquest cas, als nouvinguts pel rendiment econòmic, positiu o negatiu, en relació a una globalitat X. Ens interessa més parlar d’ells (ja se sap que no són dels nostres, oi?) com a força de treball (com si fossin tractors) l’aportació de diners a través del pagament dels impostos, l’ús que fan dels serveis públics, etc. Però si tenen una taxa d’atur o de pobresa el doble que la dels “nacionals” catalans, això ja és igual.

Convertint-los en els altres, en una magnitud impersonal i en un element econòmic els deshumanitzem, els discriminem, els fem sentir que no formem part de la nostra societat. A partir d’aquí comencem a sumar els típics tòpics basats en grans mentides, com per exemple:

Els immigrants no s’adapten a els nostres costums. La adaptació d’un nouvingut no és mai immediata, cal temps. A més, no hi ha cap català que sigui brut, escandalós? La diversitat cultural i social enriqueix, no ho oblidem

Els immigrants deterioren/col·lapsen els serveis públics. És l’administració pública qui ha de garantir uns serveis públics de qualitat. A més, els nouvinguts tenen tants dret com la resta de ciutadans a accedir a la sanitat, l’educació, etc com un ciutadà més. És més, està àmpliament demostrat que els nouvinguts utilitzen molt menys que els autòctons serveis públics com la sanitat.

Els autòctons han de ser els primers en accedir als serveis públics. Us sona la paraula igualtat? Tots tenim els mateixos drets i els mateixos deures; i els drets de la ciutadania són per a tothom, no per als que han nascut en un determinat lloc. També podríem dir el mateix sobre: La feina ha de ser per als d’aquí. O sobre les ajudes; ja sabem que totes són per a ells, oi? N’hi ha per a llogar-hi cadires!!!!

Els immigrants augmenten l’atur. Els immigrants són els que pateixen més l’atur donat que ocupen els llocs de treball més volàtils i precaris. Segons Claudine Blasco, del Comitè Científic de Attac France, “l’immigració permet ajustar els mercats i en temps de crisi són els primers en ser despatxats”. Per altra banda, “és un fet constatat que la major part dels immigrants realitzen els treballs que els autòctons no estan disposats a fer, per la seva penositat, perquè són denigrants, o perquè les seves condicions econòmiques són molt precàries”.

La llista és llarga, però per a no fer-me pesat, ho deixo aquí i n’indico alguns més a tall d’exemple: Tots els immigrants tenen un nivell formatiu pitjor que el dels autòctons; gasten més del que aporten; generen inseguretat; nosaltres també emigràvem, però amb contracte i feina… suma i segueix

Tots aquests tòpics, i altres, han estat rotundament rebatuts i desmuntats amb dades concretes i raonaments.

SENY, SI US PLAU!!!! Que tots som iguals.

Article de Jordi Gené i Mariné, coor. d’AMIC a Tarragona

IMMIGRACIÓ I DRETS HUMANS

Ponència presentada a les Jornades “Drets Humans i Cicle de Cinema a Tarragona, organitzada per l’Associació Allende de Tarragona. 19 de juny de 2011.

Jordi Gené i Mariné, Coor. d’AMIC a Tarragona i a les Terres de l’Ebre.

El passat mes de maig, es va publicar l’estudi “Immigració i Estat del benestar a Espanya” de “la Caixa” en el qual es mostren tota una sèrie de dades sobre l’impacte del darrer procés migratori en la societat espanyola.

 Parla, entre altres aspectes, de nombre d’afiliats a la Seguretat social, de pensions, PIB, utilització de serveis socials, etc. Dades que ens porten a deduir que econòmicament la immigració ens convé, ens resulta un bon negoci. Com també va ser beneficiosa per a l’economia, per exemple, la irrupció del tractor en el món agrari.

Parlem del profit econòmic de la immigració, de la seva utilitat com a força de treball (com si les persones fóssim tractors), l’aportació de diners a través del pagament dels impostos… Però a ningú li importa que els ciutadans nouvinguts tinguin una taxa d’atur el doble que el de la població autòctona o que la seva taxa de pobresa sigui notablement alta: el 30% enfront del 18% d’espanyols, per citar només dos exemples).

Però al parlar de persones, parlem de possibilitats, necessitats, patiment, projectes,  desesperança, esperança, justícia. Preguntem-nos si és just que les persones siguin expulsades dels seus llocs d’origen. En el fons, els processos migratoris són això, expulsions; clara vulneració dels Drets Humans.

La crisi econòmica, l’atur, les retallades socials han dut, al llarg i ample d’Europa, a un augment del discurs xenòfob. Partits que fa pocs anys eren marginals, avui en dia són molt coneguts i han sabut contaminar a determinades forces polítiques i a àmplies capes de la població amb el seu discurs antidemocràtic, xenòfob, racista i populista i que alhora està buit de contingut (amb l’ajuda dels altaveus mediàtics), amb un clar objectiu: desviar l’atenció. Fer passar als nouvinguts com els responsables d’aquesta crisi. Aquestes forces xenòfobes, antimusulmanes sobretot, i euroesceptiques han transmès les seves idees repugnants a través de paraules, idees i discursos totalment digeribles i acceptables per una gran massa de població.

Com diu Chomsky, parlant sobre la reforma migratòria als EUA “La raó per la qual considero que no hi ha reforma migratòria és molt simple. Quan estàs en una seriosa crisi econòmica, aquells que en són els responsables, les corporacions financeres i el govern, no volen que la gent centri la seva atenció en la causa de la crisi, és a dir, ells mateixos; i llavors desvien l’atenció i la ràbia cap a un altre lloc”.

Sota aquesta malèvola inquisició contra un determinat col·lectiu s’amaga un objectiu diferent, volgut, anhelat, que no és cap altre que la imposició d’un sistema econòmico-social basat en el neocapitalisme salvatge i en la destrucció dels pilars de l’estat del benestar i de la democràcia (igualtat, llibertat, fraternitat, solidaritat, justícia social, igualtat d’oportunitats…). I aquesta guerra, que ha iniciat la dreta i extremadreta política i social, mitjans de comunicació afins i poders econòmics ha trobat el cavall de Troia ideal, els immigrants, amb el qual estan arribant al cor de la democràcia, amb el ferm objectiu de destruir-la.

Així, l’immigrant, entre la població autòctona, és vist com un competidor en l’accés al treball, a les prestacions i serveis públics, i fins i tot, com un delinqüent; i podríem seguir amb una llarga llista de retrets i mites racistes. Les persones no són bones o dolentes segons el seu origen i no podem vincular immigració amb amb incivisme, il·legalitat, delinqüència.

Els extremistes han sabut capitalitzar el desencís de part de l’electorat, el cansament amb els partits tradicionals, que han perdut la capacitat de connectar amb la ciutadania. L’extremadreta recull els desencantats, els cansats de les mateixes dolentes propostes  i aprofitant la por, el discurs de la por (la pèrdua de la identitat nacional, la invasió de les hordes musulmanes (Noruega?), la lluita per un lloc de treball, per les prestacions socials…) aconsegueixen mobilitzar un electorat que té, això, POR. I llavors, els partits “democràtics” (per sort no tots) cauen en la seva trampa i enlloc de treballar positivament, li segueixen el joc i es dediquen a actuar a remolc.

I no cal oblidar, que l’augment de l’extremadreta és directament proporcional al decreixement de l’esquerra ideològica que, sota el meu punt de vista, ha perdut el seu perfil d’esquerres i ha fet un viratge cap al centre polític, traint als seus ideals. Una esquerra europea que, en general, està subjugada a la dictadura dels mercats financers, que imposen restriccions i retallades de drets socials i laborals i que han ensorrat les expectatives d’un futur millor. I les traïcions es  paguen cares.

Davant d’aquest panorama pervers i fosc, on el futur simplement no existeix, hem d’actuar. O deixem que segueixin posant bombes en els pilars fonamentals de la democràcia i de l’Estat del benestar o plantem cara i construïm més i millor democràcia, fomentant la participació social (democràcia participativa), tot generant una participació activa i efectiva de tota la ciutadania  en els temes i assumptes d’interès públic.

L’explotació dels nouvinguts i la conculcació dels seus drets són l’avantsala del que ens espera a la resta de ciutadans. És una malaltia que està avançant, d’aquelles que pensem que a nosaltres no ens tocarà. Però malauradament, ens tocarà, ja ens està tocant. Ja ens estan retallant drets i ho fan mentre ens idiotitzen a diari des d’alguns mitjans de comunicació.

Vivim en un món en procés de globalització de les cultures que s’ha d’enfocar des del diàleg. Un diàleg que ha de permetre, preservar i globalitzar, també, els drets humans i els valors democràtics, la justícia social, la igualtat d’oportunitats, el respecte per la igualtat de gènere, els drets de les minories, els drets socials, la tolerància, el civisme, el respecte… sense quedar-nos en un mer atorgament teòric sinó aprofundint en una aplicació real i efectiva d’aquests drets i valors.

I no podem oblidar que per a construir un un procés d’integració real, cal possibilitar-ho. Per una banda, a la persona acabada d’arribar se li ha de permetre poder participar en la construcció d’un projecte col·lectiu de futur en el qual s’hi senti identificat. Si només els volem com a força de treball i no els hi permetem la participació (total i absoluta) en la nostra societat, com volem esperar que formem una única societat, un únic poble? I això és perfectament compatible amb la conservació del propi origen. I per altra banda, el ciutadà nouvingut també ha de fer un exercici constructiu propi i voluntari d’integrar-se, sense esperar a que li demanin o l’obliguin. Per que la integració entre dos ens (nouvingut i societat d’acollida) només és possible amb l’acció proactiva de les dues parts, amb el reconeixement i respecte mutu.

Només amb una aposta decidida per un canvi de sistema econòmico-social, una nova manera d’entendre la política, el respecte a la diversitat, la globalització dels drets humans i la democràcia participativa podrem crear un futur més just, més digne, més lliure, més humà.

 

AMIC-UGT PARTICIPA A LES PRIMERES JORNADES DE DRETS HUMANS I CICLE DE CINEMA ORGANITZADES PER L’ASSOCIACIÓ ALLENDE A TARRAGONA

Les jornades, que aquest 2011 han celebrat la seva primera edició, es van dur a terme entre el 16 i el 19 de juny a l’Antiga audiència de Tarragona. Aquestes, van ser inaugurades pel Sr. Jaume Saura, Catedràtic de Dret Públic de la UB i President de l’“Institut de Drets Humans de Catalunya” (IDHC).

Aquest esdeveniment, que tindrà continuïtat, té com a objectiu generar una reflexió seriosa i profunda, des de la societat civil, al voltant de la problemàtica dels drets humans (DD.HH), especialment des de la perspectiva dels anomenats “drets humans emergents”.

Per aconseguir aquest objectiu, es van dur a terme tres taules rodones de debat a càrrec de prestigiosos actors en la temàtica. Les tres taules rodones van versar sobre “Comunicació i Drets Humans”, “Democràcia i Drets Humans”  (en la qual el Coordinador d’AMIC-UGT de Tarragona i Terres de l’Ebre, Jordi Gené, va actuar com a moderador-participant) i “Treball i Drets Humans” (on el paper de moderador-participant va ser assumit  pel Secretari General de la UGT del Camp de Tarragona, Jordi Salvador).

També es van realitzar classes magistrals a càrrec dels cineastes Albert Solé, Marcia Tambutti Allende i Emilio Pacull i la posterior projecció de documentals i pel·lícules d’aquests prestigiosos directors.

Les taules rodones, les classes magistrals i les projeccions van estar complementades per posteriors debats amb el públic

Cal destacar, i agrair, la participació, d’entre d’altres, de Francisco Javier Alvear, Concepción Mateos, Ricard Checa, Salud Muñoz, Begoña Floria, Rocio Arnal, Arcadi Oliveres, Oriol Junqueres, Hortènsia Grau i Miguel González.

Amb el conjunt de les ponències dels participants i els comentaris i aportacions del públic s’està confeccionant, a través d’una metodologia participativa, una carta-compromís dels Drets Humans, amb la ferma voluntat de generar debat i participació al voltant d’aquesta temàtica a Tarragona.

La participació de Jordi Gené, Coordinador d’AMIC-UGT,  va centrar-se en la relació entre el fet migratori i l’aplicació dels Drets Humans, la visió economicista neocapitalista de les migracions , la falta de globalització dels Drets humans i la democràcia a arreu del planeta, el paper de l’extrema dreta (política, mediàtica, econòmica i social), el paper de l’esquerra ideològica europea, i també va tractar el procés d’integració social en les societats d’acollida.

Jordi Salvador, Secretari General de la UGT del Camp de Tarragona, en la seva intervenció va relacionar el món del treball i els Drets humans, destacant que cada dia s’estan trepitjant els drets dels treballadors i les treballadores i que les reformes que s’estan duent a terme ataquen directament als pilars fonamentals dels Drets Humans.

Concepción Mateos, Dra. Analista i Investigadora en Comunicació i Mitjans, va posar de relleu el paper dels mitjans de comunicació en la societat actual, i la seva influència, i l’auge de la tele-escombreria.

I Arcadi Oliveres, President de Justícia i Pau, en una brillant ponència seguida molt intensament pel públic, va posar de relleu les perversitats del sistema econòmico-social imperant que conculca els drets fonamentals de la ciutadania d’arreu del planeta en la seva recerca del benefici econòmic il·limitat i insostenible.

Aquestes intervencions, i d’altres, van posar de manifest l’existència clara i acceptada dels Drets Humans, en l’àmbit purament teòric, i la seva falta de formulació pràctica, real i efectiva, que es tradueix en una constant conculcació dels drets en tot els àmbits. Des dels moviments migratoris, que són una expulsió en tota regla per la misèria i la incertesa del futur, l’esclavatge laboral per tal d’aconseguir el màxim de benefici empresarial, les constants retallades de drets socials i laborals, la mercantilització de la sanitat, l’educació, entre d’altres aspectes.

 

 

 

 

 

HOMOLOGACIÓ D’ESTUDIS, UNA OPORTUNITAT PER A MILLORAR LA QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL

L’Associació AMIC–UGT, disposem d’un servei especialitzat en homologacions i convalidacions d’estudis estrangers tant universitaris com no universitaris, un servei que considerem imprescindible per fomentar la igualtat d’oportunitats dels treballadors i les treballadores immigrants. Homologar els seus títols els permet accedir a llocs de treball més qualificats, responent als requeriments del mercat laboral.

Des de fa molts anys  i de forma pionera a Catalunya, donem resposta a aquesta demanda de la població nouvinguda i que, en temps de crisi del mercat laboral i de demanda de perfils professionals més qualificats, s’ha intensificat.

El nostre servei és gratuït i va dirigit a tota aquella persona estrangera amb estudis oficials cursats al país d’origen, que vulgui obtenir el reconeixement oficial de la seva equivalència amb un determinat títol espanyol, independentment de la seva situació administrativa (suficient el passaport). Oferim un servei integral i personalitzat,que comprèn des de la informació inicial sobre la homologació, els requisits, el repàs de la documentació acadèmica, la formalització d’impresos i el muntatge de l’expedient, fins a la seva presentació davant les administracions competents. Arribats a aquest punt, portem un seguiment administratiu cas per cas, realitzant consultes directes a l’Àrea Funcional d’Alta Inspecció d’Educació (Ministeri d’Educació), així com al Servei d’Escolarització i Registre de Títols del Departament d’Ensenyament de la Generalitat. Alhora fem tota classe d’escrits requerits durant el procés d’homologació, fins a l’obtenció de la credencial.

A Barcelona, el servei de l’AMIC al SAIER ha crescut de manera exponencial. Des del 2008 hem quadruplicat les sol·licituds d’homologacions presentades. Al 2010 de les 646 consultes ateses sobre aquest tema, presentarem 65 expedients davant les administracions. En tres anys hem gestionat un total de 125 expedients, dels quals el 60% són universitaris i el 40% no universitaris, havent-se resolt només el 27%, la gran majoria de manera favorable, o bé condicionada a la prèvia superació d’exàmens, a vegades amb l’opció  d’homologar a una titulació alternativa.

El nostre servei es vincula amb un assessorament formatiu més ampli. L’homologació habitualment va seguida d’una continuació d’estudis: cicles formatius, realització de les PAAU, accés a una segona carrera, etc. El món de l’ensenyament està canviant a passos agegantats tant a nivell legislatiu com de dinàmiques. Amb l’Espai Europeu d’Educació Superior (Bolonya) i els nous Graus, el sistema d’homologacions canviarà, i encara està per veure’s quin paper tindran les universitats. El nostre servei està atent a la seva evolució i als nous reptes que ens esperen.

Informació i acompanyament servei d’AMIC-UGT:

  • Al SAIER (Ajuntament de Barcelona). Paral·lel 202. Dilluns – Dijous (9-19h). Divendres (9-14h).
  • Granollers. Esteve Tarredesm 30-32. Dimarts de 9.00h a  i de 16.00h a 19h  (No afiliats) Dimecres de 16.00h a 18.30h i divendres de 9.00 a 14.00h(afiliats) Tel: 938704258
  • Tarragona: C/ d’Ixart, 11, 3ª i 4ª planta seu UGT. De dilluns, dimecres i divendres de 9.30 a 13.30 i de 16.30 a 19.00. Cal concertar cita prèvia trucant al telèfon: 977213131
  • Lleida -Av. Catalunya, 2. Dilluns i Dijous, de 11 a 14 h i de 16 a 19h. Divendres d’11 a 14:00h

Nota de Janette Vallejo i  Helena Lafita, tècnicaorientadora sociolaboral d’AMIC al SAIER.

POR UNA DEMOCRACIA PLENA

Desde hace algunos años sindicatos, asociaciones de inmigrantes y algunos partidos políticos han reivindicado el derecho al voto para los extranjeros residentes en España. Esta reivindicación se vuelve cada vez más actual, teniendo en cuenta que una parte importante de los extranjeros en España ya tienen el derecho al voto municipal, como ciudadanos de la UE o a través de acuerdos de reciprocidad que el estado español ha firmado con algunos estados europeos y latinoamericanos, por lo que parece cada vez menos justificable negar este derecho a los demás.

El derecho a tener derechos

Aunque las personas inmigradas con una residencia legal y permanente tienen derechos civiles y sociales en igualdad que los ciudadanos españoles, éstas aún no gozan de los mismos derechos políticos.

Tras la presión de los sindicatos y de la sociedad civil en general, el Estado español ha reconocido en la actual Ley de Extranjería que las personas inmigradas, independientemente de su situación administrativa, tienen derechos políticos como el derecho a reunión, manifestación y huelga, a afiliarse a y a formar asociaciones y sindicatos. Sin embargo, no esta reconocido todavía el derecho a la participación política en sí, simbolizada y concretizada en el derecho al sufragio activo y pasivo. Sólo el derecho a la participación política puede garantizar los demás derechos porque sin ellos, no hay manera segura de defenderles de las injusticias.

Hannah Arendt observó a partir de la experiencia europea entre la primera y la segunda guerra mundial, que los refugiados perdieron toda protección de sus derechos humanos al momento que perdieron o quedaron excluidos de la ciudadanía. La ciudadanía, que implica tanto el reconocimiento como miembros plenos de una sociedad como la participación en ella, estaba estrechamente vinculada a la pertenencia a un estado-nación. A pesar de la idea de derechos humanos universales, una vez perdida la ciudadanía y por lo tanto la protección de un estado, no había nadie que defendiera los derechos de los refugiados. Eso llevó Arendt al concepto del derecho a tener derechos, lo que equivale a la pertenencia reconocida en una sociedad en la que cada uno es juzgado sobre la base de sus acciones y opiniones, y no sobre la base de su nacionalidad o ascendencia.

El derecho a tener derechos se expresa de la manera más clara en el derecho al voto. El voto es la expresión más accesible y al mismo tiempo más cargada simbólicamente de la participación política en las democracias liberales.

El derecho a voto como mecanismo de integración

El derecho al voto es un derecho fundamental, que también simboliza el reconocimiento como miembro de una sociedad y una comunidad política, en otras palabras, la ciudadanía. La negación de este derecho a los inmigrantes, supone una clara diferencia entre “ciudadanos de primera y de segunda clase” que conviven en una misma sociedad. Hecho que afecta de forma negativa a su integración sociocultural.

El derecho al voto significaría que los inmigrantes sean reconocidos como plenos miembros de esta sociedad. Si no están reconocidos como tales, no tiene mucho sentido exigir que se integren. Según el Pla de ciutadania i immigració 2009–2012 de la Generalitat de Catalunya, la integración es un proceso bidireccional. Eso quiere decir que, además de un esfuerzo de los inmigrantes, la integración también requiere la colaboración de las sociedades de acogida y garantías y derechos por parte del estado. Requiere de un compromiso de las instituciones políticas y sociales para la promoción del derecho en igualdad de condiciones.

La democracia en condiciones de la globalización

Hoy, en un mundo caracterizado por las migraciones y por la globalización ya no tiene mucho sentido vincular la participación política a un concepto exclusivo de nacionalidad, sino a la participación real en una sociedad.

La globalización económica y política exige un cambio del papel de los estados. Cada vez más se toman decisiones políticas en entidades inter- o supranacionales como la Unión Europea. También vemos como muchas personas que han emigrado participan en más de una sociedad, poniendo en práctica un nuevo modelo de ciudadanía no exclusiva. Por lo tanto, el concepto tradicional de un estado con un territorio, un pueblo y un gobierno exclusivo ya no refleja toda la realidad. Este concepto también se esta poniendo en cuestión por el creciente poder de actores privados y de la sociedad civil. Para mantener o recuperar su legitimidad bajo estas condiciones, los estados tendrán que fortalecer la democracia y la participación ciudadana. El estado español está avanzando en abordar estas realidades concediendo el derecho al voto a los ciudadanos de la UE. También a través de los acuerdos de reciprocidad con países Latinoamericanos, pero pese a esto, en España como en muchos estados europeos se continúa negando el derecho al voto a un porcentaje importante (hasta a un 10% o más) de la población, lo que pone en cuestión la legitimidad de estados supuestamente democráticos.

A igualdad de obligaciones, igualdad de derechos

Desde el punto de vista de la democracia, es una injusticia y una anormalidad que millones de personas que participan en una sociedad, que son afectadas por decisiones políticas no puedan tomar parte de ellas.

Las personas extranjeras residentes en España se ven tan afectadas por las decisiones políticas como los ciudadanos españoles o incluso más, no olvidemos que su situación administrativa en el país les puede colocar en desventaja. Tienen las mismas obligaciones que los españoles. Viven y trabajan en este país, pagan sus impuestos, cotizan a la seguridad social ofreciendo así un aporte importante al Estado de Bienestar. Los inmigrantes ya están participando en esta sociedad – la reivindicación del derecho al voto por parte de inmigrantes lo comprueba – y es simplemente justo que obtengan el derecho de hacerlo de manera plena y garantizada. Especialmente al nivel municipal no tiene ningún sentido distinguir entre extranjeros y españoles. Ya conviven y colaboran en asociaciones cívicas, asociaciones de barrios, de padres de alumnos, sindicatos y comités de empresa. Participando y colaborando, inmigrantes y autóctonos se van conociendo mejor, lo que ayuda a superar prejuicios. Participando políticamente, los inmigrantes conocerán y valorarán mejor la democracia del país de acogida, mientras que contribuyen a renovarla y fortalecerla.

En conclusión, se puede decir que con la participación política de los inmigrantes y el derecho al voto, nadie va a perder nada. Todos van a ganar cuando inmigrantes y autóctonos contribuyan juntos a la construcción de una democracia verdadera en la que se conozcan y valoren todas las opiniones y experiencias.

Artículo de Constanze Schwärzer, politóloga, especialista en migración y género (Respect y sindicato Ver.di de Berlín). Colaboradora de AMIC.

ELECCIONS SINDICALS I DIVERSITAT CULTURAL

El procés de globalització i l’evolució sociolaboral dels darrers anys planteja reptes als sindicats de tot el món. Per una banda, ens col·loca davant d’un ventall de necessitats de determinats col·lectius com són les dones, els joves i els treballadors migrants.  Per  altra, aquests  canvis  ens  exigeixen evolucionar en les nostres estructures, adaptar-nos a aquesta heterogeneïtat de persones, interessos i àrees d’intervenció. Continua llegint