TREBALLANT CONTRA ELS RUMORS I ESTEREOTIPS SOBRE LA IMMIGRACIÓ

Des de la fundació de l’Associació AMIC-UGT de Catalunya, un dels objectius principals ha sigut posar en marxa accions amb la perspectiva de contribuir en la construcció d’una societat cada vegada més plural, on es respectin les diferències individuals i culturals, en el marc dels valors democràtics, i amb una sensibilitat especial pel respecte dels drets dels treballadors i treballadores amb independència del seu origen.

Aquesta tasca és necessària en una societat on els discursos racistes i xenòfobs són presents en tots els àmbits; on les mentides i rumors sobre la immigració divideixen als ciutadans i ciutadanes i afavoreixen la fractura social. Per combatre tot això  AMIC va apostar, des de el seu inici, treballar a més a més per la convivència i la cohesió social.

Per una banda, AMIC ve desenvolupant projectes propis de sensibilització social entorn a la diversitat cultural (a través d’exposicions, de tallers, d’argumentaris contra el racisme i la xenofòbia, d’informes sobre la situació dels treballadors i treballadores immigrants al mercat laboral, etc.).

D’altra banda, participa amb el teixit associatiu  i col·labora amb les Administracions públiques en la lluita activa per aconseguir la plena integració de les persones immigrades així com la igualtat d’oportunitats per a tothom.

Actualment formem part de la Xarxa BCN Antirumors, que aplega a més cent entitats i actors socials que treballen en el desplegament a la ciutat de l’Estratègia per combatre Rumors i Estereotips sobre la diversitat cultural.

Com membres d’aquesta xarxa, vam participar en la definició dels àmbits prioritaris d’actuació: serveis socials i sistema sanitari, comerços, convivència i espai públic, i mercat laboral. Àmbits on es produeixen principalment els rumors i estereotips (com per exemple,  que “els immigrants sobrepassen les ajudes socials i saturen el sistema sanitari”, “no tenen formació i ens prenen la feina”…)

Participem en els grups de treball i les reunions plenàries de la Xarxa BCN Antirumors; col·laborem en la difusió dels productes i materials que la Xarxa va generant;   aprofitem l’oferta formativa que ofereix l’Ajuntament de Barcelona amb tal de especialitzar-nos com ‘Agents Antirumors’.

En aquest context de crisi que està patint el nostre país, des d’AMIC-UGT de Catalunya considerem ara més que mai necessari continuar treballant en aquesta línea: a) Cal implementar a tot arreu de Catalunya polítiques antiracistes que milloren la convivència entre el ciutadans i ciutadanes, B) Fer un esforç pressupostari i de tot tipus de recursos amb tal d’aconseguir els objectius d’aquells projectes orientats a desmuntar els rumors i estereotips, i C) Ampliar el treball en xarxa que ens permet com societat avançar en democràcia i cohesió social.

Més informació sobre la Xarxa Antirumors: http://www.bcnantirumors.cat/

Article de Janette Vallejo, portaveu i coordinadora de l’àrea de comunicació d’AMIC-UGT de Catalunya

Anuncis

LES RETALLADES SOCIALS, SELECTIVES I DISCRIMINATÒRIES: UN PERILL PER A LA COHESIÓ SOCIAL

Si els resultats de les eleccions municipals del passat 22 de maig van posar de manifest la inestabilitat del model social de convivència, atès que un important nombre de votants ha pres posició a favor del discurs racista i xenòfob promogut pel Partit Popular i Plataforma per Catalunya, avui, amb les mesures de retallades socials, es posa encara més en perill la convivència i la cohesió social. 

La modificació de la Llei 10/1997 de la renda mínima d’inserció i l’anunci del Govern de restringir les ajudes per naixement a les famílies que acrediten que fa més de cinc anys que viuen a Catalunya, és un pas més per al desmantellament de l’Estat de benestar, fa desaparèixer la universalitat d’una prestació social per mitja d’una retallada discriminatòria i pot portar a l’increment de la fractura social.

El programa interdepartamental de la renda mínima d’inserció va néixer el 1990 com a resposta a l situació de desprotecció social i econòmica que la crisi, el creixement de l’atur i l’enduriment en l’accés a les prestacions de la desocupació van provocar, i es va fer gràcies al consens entre el Govern i els sindicats majoritaris.

Si, d’una banda, la retallada a la RMI afectarà greument moltes famílies catalanes independentment de la seva nacionalitat, la nova residència exigida per accedir a aquest dret suposa que persones amb la mateixa necessitat assistencial rebran un tracte diferenciat per raó del seu origen. Requerir un mínim de residència continuada i efectiva a Catalunya de dos anys de residència previs a la sol·licitud de la prestació únicament persegueix reduir el nombre de persones que puguin accedir a la renda mínima d’inserció, i vulnera un dret de les persones que hi resideixen legalment, que han estat treballant i contribuint en aquest país. S’està generant una política discriminatòria que distingeix ciutadans de primera i segona classe.

Una altra de les tisorades anunciada pel Govern és la retallada a la Llei de barris. I això és preocupant quan es tracta d’una llei consagrada a promoure la rehabilitació global de barris per evitar-ne la degradació i millorar les condicions dels ciutadans. Una llei que té per objectiu destruir barreres entre els veïns,  construir una societat més justa i equilibrada precisament on la necessitat és més gran per la població desfavorida i perjudicada per la  crisi. Una llei que ha servit no sols en termes de justícia social, sinó també d’amortiment de la pulsió xenòfoba que pot aparèixer en els barris més pobres quan la crisi creix.

Aquestes retallades socials posen en evidència la falta de voluntat política per construir una societat cohesionada i amb igualtat d’oportunitats.

 Article de Janette Vallejo, portaveu i coordinadora de l’àrea de comunicació d’AMIC-UGT de Catalunya

LA DIFERÈNCIA LA MARCA L’ORIGEN?

Darrerament estem veiem com s’estan utilitzant els nouvinguts com a arma electoral, usant un discurs fals, i malintencionat en el qual s’acusa de tots els mals a certes persones pel simple fet de ser d’altres llocs del món, identificant immigrant amb incivisme, il·legalitat, delinqüència.

I si el causant d’aquests actes tan malignes és una persona nascuda aquí? Als anys 60 i 70, no hi havia problemes socials degut a la mala gestió del fet migratori (barraquisme, marginalitat, explotació)? No es pot caure en el parany d’acusar a tot un col·lectiu per l’actuació d’un individu. Ningú coneix a cap català (diguem-ne autòcton) que no pagui les despeses de la comunitat, per exemple? O sigui incívic o lladre? Què curiós! Així que el que compte realment no és què fas sinó d’on ets.

Parlem de PERSONES que han vingut a casa nostra a guanyar-se la vida dignament, a trobar-hi un futur millor, com moltes d’altres que ho han fet al llarg de la història. Aquests que els titllen tan alegrement d’il·legals, incívics, etc s’han mirat mai la Declaració dels Drets humans? Què ho facin, no emmalaltiran, hi guanyaran.

Realment, el tema de fons és la destrucció dels valors com la TOLERÀNCIA, la DEMOCRÀCIA, el CIVISME. L’oportunisme és molt sinistre i va més enllà d’una qüestió electoral. S’ataca als valors que donen sentit a Catalunya i als Drets Humans. Amb aquesta actitud estan atacant els pilars fonamentals d’aquest país.

Una societat, que vol dir-se democràtica, no pot anar fomentant l’odi, la xenofòbia, el recel, el feixisme pel simple fet de voler captar vots, és tirar-se pedres sobre la pròpia teulada. I no es tracta de fer una defensa paternalista dels nouvinguts, sinó de defensar els valors que estan en joc, que són de tots i ens són propis. Ni paternalisme ni xenofòbia.

Tots som iguals, independentment d’on venim, tenim els mateixos drets i deures; i tots volem viure a Catalunya en pau formant una única societat. La diversitat cultural ens enriqueix com a país, no ho oblidem.

Estem passant una greu crisi socioeconòmica, causada directament pel sistema econòmic imperant i el que menys ens fa falta és que surtin individus enredant la troca per un grapat de vots.

Article de Jordi Gené, coor. d’AMIC a Tarragona i Terres de l’Ebre.

HOMOLOGACIÓ D’ESTUDIS, UNA OPORTUNITAT PER A MILLORAR LA QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL

L’Associació AMIC–UGT, disposem d’un servei especialitzat en homologacions i convalidacions d’estudis estrangers tant universitaris com no universitaris, un servei que considerem imprescindible per fomentar la igualtat d’oportunitats dels treballadors i les treballadores immigrants. Homologar els seus títols els permet accedir a llocs de treball més qualificats, responent als requeriments del mercat laboral.

Des de fa molts anys  i de forma pionera a Catalunya, donem resposta a aquesta demanda de la població nouvinguda i que, en temps de crisi del mercat laboral i de demanda de perfils professionals més qualificats, s’ha intensificat.

El nostre servei és gratuït i va dirigit a tota aquella persona estrangera amb estudis oficials cursats al país d’origen, que vulgui obtenir el reconeixement oficial de la seva equivalència amb un determinat títol espanyol, independentment de la seva situació administrativa (suficient el passaport). Oferim un servei integral i personalitzat,que comprèn des de la informació inicial sobre la homologació, els requisits, el repàs de la documentació acadèmica, la formalització d’impresos i el muntatge de l’expedient, fins a la seva presentació davant les administracions competents. Arribats a aquest punt, portem un seguiment administratiu cas per cas, realitzant consultes directes a l’Àrea Funcional d’Alta Inspecció d’Educació (Ministeri d’Educació), així com al Servei d’Escolarització i Registre de Títols del Departament d’Ensenyament de la Generalitat. Alhora fem tota classe d’escrits requerits durant el procés d’homologació, fins a l’obtenció de la credencial.

A Barcelona, el servei de l’AMIC al SAIER ha crescut de manera exponencial. Des del 2008 hem quadruplicat les sol·licituds d’homologacions presentades. Al 2010 de les 646 consultes ateses sobre aquest tema, presentarem 65 expedients davant les administracions. En tres anys hem gestionat un total de 125 expedients, dels quals el 60% són universitaris i el 40% no universitaris, havent-se resolt només el 27%, la gran majoria de manera favorable, o bé condicionada a la prèvia superació d’exàmens, a vegades amb l’opció  d’homologar a una titulació alternativa.

El nostre servei es vincula amb un assessorament formatiu més ampli. L’homologació habitualment va seguida d’una continuació d’estudis: cicles formatius, realització de les PAAU, accés a una segona carrera, etc. El món de l’ensenyament està canviant a passos agegantats tant a nivell legislatiu com de dinàmiques. Amb l’Espai Europeu d’Educació Superior (Bolonya) i els nous Graus, el sistema d’homologacions canviarà, i encara està per veure’s quin paper tindran les universitats. El nostre servei està atent a la seva evolució i als nous reptes que ens esperen.

Informació i acompanyament servei d’AMIC-UGT:

  • Al SAIER (Ajuntament de Barcelona). Paral·lel 202. Dilluns – Dijous (9-19h). Divendres (9-14h).
  • Granollers. Esteve Tarredesm 30-32. Dimarts de 9.00h a  i de 16.00h a 19h  (No afiliats) Dimecres de 16.00h a 18.30h i divendres de 9.00 a 14.00h(afiliats) Tel: 938704258
  • Tarragona: C/ d’Ixart, 11, 3ª i 4ª planta seu UGT. De dilluns, dimecres i divendres de 9.30 a 13.30 i de 16.30 a 19.00. Cal concertar cita prèvia trucant al telèfon: 977213131
  • Lleida -Av. Catalunya, 2. Dilluns i Dijous, de 11 a 14 h i de 16 a 19h. Divendres d’11 a 14:00h

Nota de Janette Vallejo i  Helena Lafita, tècnicaorientadora sociolaboral d’AMIC al SAIER.

POR UNA DEMOCRACIA PLENA

Desde hace algunos años sindicatos, asociaciones de inmigrantes y algunos partidos políticos han reivindicado el derecho al voto para los extranjeros residentes en España. Esta reivindicación se vuelve cada vez más actual, teniendo en cuenta que una parte importante de los extranjeros en España ya tienen el derecho al voto municipal, como ciudadanos de la UE o a través de acuerdos de reciprocidad que el estado español ha firmado con algunos estados europeos y latinoamericanos, por lo que parece cada vez menos justificable negar este derecho a los demás.

El derecho a tener derechos

Aunque las personas inmigradas con una residencia legal y permanente tienen derechos civiles y sociales en igualdad que los ciudadanos españoles, éstas aún no gozan de los mismos derechos políticos.

Tras la presión de los sindicatos y de la sociedad civil en general, el Estado español ha reconocido en la actual Ley de Extranjería que las personas inmigradas, independientemente de su situación administrativa, tienen derechos políticos como el derecho a reunión, manifestación y huelga, a afiliarse a y a formar asociaciones y sindicatos. Sin embargo, no esta reconocido todavía el derecho a la participación política en sí, simbolizada y concretizada en el derecho al sufragio activo y pasivo. Sólo el derecho a la participación política puede garantizar los demás derechos porque sin ellos, no hay manera segura de defenderles de las injusticias.

Hannah Arendt observó a partir de la experiencia europea entre la primera y la segunda guerra mundial, que los refugiados perdieron toda protección de sus derechos humanos al momento que perdieron o quedaron excluidos de la ciudadanía. La ciudadanía, que implica tanto el reconocimiento como miembros plenos de una sociedad como la participación en ella, estaba estrechamente vinculada a la pertenencia a un estado-nación. A pesar de la idea de derechos humanos universales, una vez perdida la ciudadanía y por lo tanto la protección de un estado, no había nadie que defendiera los derechos de los refugiados. Eso llevó Arendt al concepto del derecho a tener derechos, lo que equivale a la pertenencia reconocida en una sociedad en la que cada uno es juzgado sobre la base de sus acciones y opiniones, y no sobre la base de su nacionalidad o ascendencia.

El derecho a tener derechos se expresa de la manera más clara en el derecho al voto. El voto es la expresión más accesible y al mismo tiempo más cargada simbólicamente de la participación política en las democracias liberales.

El derecho a voto como mecanismo de integración

El derecho al voto es un derecho fundamental, que también simboliza el reconocimiento como miembro de una sociedad y una comunidad política, en otras palabras, la ciudadanía. La negación de este derecho a los inmigrantes, supone una clara diferencia entre “ciudadanos de primera y de segunda clase” que conviven en una misma sociedad. Hecho que afecta de forma negativa a su integración sociocultural.

El derecho al voto significaría que los inmigrantes sean reconocidos como plenos miembros de esta sociedad. Si no están reconocidos como tales, no tiene mucho sentido exigir que se integren. Según el Pla de ciutadania i immigració 2009–2012 de la Generalitat de Catalunya, la integración es un proceso bidireccional. Eso quiere decir que, además de un esfuerzo de los inmigrantes, la integración también requiere la colaboración de las sociedades de acogida y garantías y derechos por parte del estado. Requiere de un compromiso de las instituciones políticas y sociales para la promoción del derecho en igualdad de condiciones.

La democracia en condiciones de la globalización

Hoy, en un mundo caracterizado por las migraciones y por la globalización ya no tiene mucho sentido vincular la participación política a un concepto exclusivo de nacionalidad, sino a la participación real en una sociedad.

La globalización económica y política exige un cambio del papel de los estados. Cada vez más se toman decisiones políticas en entidades inter- o supranacionales como la Unión Europea. También vemos como muchas personas que han emigrado participan en más de una sociedad, poniendo en práctica un nuevo modelo de ciudadanía no exclusiva. Por lo tanto, el concepto tradicional de un estado con un territorio, un pueblo y un gobierno exclusivo ya no refleja toda la realidad. Este concepto también se esta poniendo en cuestión por el creciente poder de actores privados y de la sociedad civil. Para mantener o recuperar su legitimidad bajo estas condiciones, los estados tendrán que fortalecer la democracia y la participación ciudadana. El estado español está avanzando en abordar estas realidades concediendo el derecho al voto a los ciudadanos de la UE. También a través de los acuerdos de reciprocidad con países Latinoamericanos, pero pese a esto, en España como en muchos estados europeos se continúa negando el derecho al voto a un porcentaje importante (hasta a un 10% o más) de la población, lo que pone en cuestión la legitimidad de estados supuestamente democráticos.

A igualdad de obligaciones, igualdad de derechos

Desde el punto de vista de la democracia, es una injusticia y una anormalidad que millones de personas que participan en una sociedad, que son afectadas por decisiones políticas no puedan tomar parte de ellas.

Las personas extranjeras residentes en España se ven tan afectadas por las decisiones políticas como los ciudadanos españoles o incluso más, no olvidemos que su situación administrativa en el país les puede colocar en desventaja. Tienen las mismas obligaciones que los españoles. Viven y trabajan en este país, pagan sus impuestos, cotizan a la seguridad social ofreciendo así un aporte importante al Estado de Bienestar. Los inmigrantes ya están participando en esta sociedad – la reivindicación del derecho al voto por parte de inmigrantes lo comprueba – y es simplemente justo que obtengan el derecho de hacerlo de manera plena y garantizada. Especialmente al nivel municipal no tiene ningún sentido distinguir entre extranjeros y españoles. Ya conviven y colaboran en asociaciones cívicas, asociaciones de barrios, de padres de alumnos, sindicatos y comités de empresa. Participando y colaborando, inmigrantes y autóctonos se van conociendo mejor, lo que ayuda a superar prejuicios. Participando políticamente, los inmigrantes conocerán y valorarán mejor la democracia del país de acogida, mientras que contribuyen a renovarla y fortalecerla.

En conclusión, se puede decir que con la participación política de los inmigrantes y el derecho al voto, nadie va a perder nada. Todos van a ganar cuando inmigrantes y autóctonos contribuyan juntos a la construcción de una democracia verdadera en la que se conozcan y valoren todas las opiniones y experiencias.

Artículo de Constanze Schwärzer, politóloga, especialista en migración y género (Respect y sindicato Ver.di de Berlín). Colaboradora de AMIC.

TOTES I TOTS SOM CATALUNYA, INDEPENDENTMENT D’ON VENIM!

El proppassat 10 de juliol centenars de milers de  catalanes i catalans vam assistir a la manifestació convocada per Òmnium Cultural en defensa de la identitat i els drets de la nació catalana.

Com a ciutadà em vaig barrejar entre la multitud que ocupava el Passeig de Gràcia. Personalment vaig sentir una immensa emoció per la gran resposta de la societat davant de l’agressió que estem patint.

Entre crits d’independència vaig veure (i sentir) a diferents persones (ciutadans) expressant la seva disconformitat amb la situació. Catalanes i catalans de diferents parles i diferents orígens, tots ells units en una única societat defensant la seva identitat i els seus drets.

 Parlant en català, en castellà, en àrab i en altres llengües i onejant gran diversitat de senyeres. La nostra, la de tots, era la més visible, ja sigui en la seva forma tradicional de quatre barres o en la forma d’estelada. I al seu costat la del poble amazic, la d’Argentina, la del Marroc, entre moltes d’altres.

Aquest fet va ser doblement emocionant per a mi. No entraré a valorar quanta gent hi havia aquell dia, però ciutadanes i ciutadans compromesos amb la seva societat n’hi havia a cabassos i això és important i també emocionant. Persones que ens deien que totes i tots som catalanes i catalans, independentment d’on venim, quina llengua parlem, quin partit polític votem (si podem, és clar) i deixant de banda les diferents sensibilitats que tots tenim sobre com veiem el món. La societat va demostrar unitat, fet que no s’ha traslladat en l’acció política (motius que ara no toca valorar).

Totes i tots som Catalunya, el seu progrés i benestar polític, social, econòmic, mediambiental depèn de tots nosaltres. Totes i tots en som ciutadans de primera i ho hauríem de ser, també, davant la llei. Tant importants som els catalans vells com els catalans nous i la manifestació del 10-J és una mostra més de com la integració del gresol de persones que conforma el nostre país només pot fer que millorar la nostra societat i fer avançar els valors democràtics que caracteritzen a les societats políticament lliures, socialment justes i econòmicament pròsperes. 

 Article de Jordi Genè Sabadell. Coordinador d’AMIC-UGT a Tarragona

MANIFIESTO EN DEFENSA DE LA LEY DE ACOGIDA DE LAS PERSONAS INMIGRADAS Y RETORNADAS EN CATALUÑA

La Asociación de Ayuda Mutua de Inmigrantes en Cataluña (AMIC-UGT) y las entidades firmantes del manifiesto nos oponemos al recurso promovido por la defensora del pueblo en funciones, Sra. María Luisa Cava de Llano, por considerar inconstitucional la Ley de acogida de las personas inmigradas y retornadas en Cataluña.

Esta ley fue el resultado de un amplio debate en el cual las entidades de inmigrantes, así como otros agentes sociales y sindicales, participamos de forma activa. Fue consensuada y aprobada el 28 de abril en el Parlamento de Cataluña con un 90% de los votos.

A las personas que residimos y convivimos en Cataluña nos preocupa gravemente la interpretación negativa que se está haciendo de esta ley pionera en el Estado español. Consideramos que la ley de acogida, al contrario de perjudicar a los inmigrantes residentes en Cataluña, beneficia a toda la ciudadanía y en particular a nosotros porque nos da herramientas que faciliten nuestra integración y autonomía personal.

Cualquier persona que migra para establecerse en un territorio, puede estar en desventaja por el hecho de estar en una situación de inestabilidad social y laboral, por tener un desconocimiento profundo de su entorno, por estar en una situación  de irregularidad administrativa o por desconocer totalmente la lengua del territorio de llegada.  Por lo cual, entendemos que el objetivo de esta ley es precisamente conseguir la igualdad de oportunidades para todas las personas y la cohesión social en Cataluña.

La promoción que hace la ley del catalán como lengua vehicular o lengua de acogida no nos priva a los ciudadanos y ciudadanas a decidir en que lengua queremos hablar. El conocimiento de la lengua catalana es positivo en tanto que es un valor añadido a nuestro bagaje cultural, a la vez que supone un elemento para la mejora de oportunidades en el mercado de trabajo. Posibilita a las personas inmigradas acceder a la regularización de su situación administrativa a través del arraigo social.

Por todo eso,

Demandamos el respeto a nuestras leyes y la garantía de no vulnerar los procesos democráticos en los cuales los ciudadanos y ciudadanas de Cataluña hemos participado y hemos decidido.

Entidades adheridas:

Associació AMAZAN: Promoció Sociocultural i Desenvolupament, Associació Àkan, de suport i acollida als immigrants,Centro Boliviano Catalán, YEMANJÀ, Associació de Dones Immigrades, Associació de Residents Senegalesos, Plataforma per la Llengua, Federación de Entidades Latinoamericanas “FEDELATINA”, Associació Adib Biladi, Asociación Nuevos Colectivos, Asociación Casal Colombiano “ASOCASCOL”, Federación de Asociaciones de Colombianos en España “FEDASCOE”, Federación de Entidades Bolivianas “FEDEBOL”, Asociación América España Solidaridad y Cooperación “AESCO”, Asociación de Mujeres Bolivianas en Catalunya, Coordinadora de Entidades Bolivianas en Catalunya, Federación de Asociaciones Colombianas en Catalunya “FEDESCAT”, Asociación ABBCE, Asociación Internacional de Quito Ecuador, Asociación de Uruguayos en Catalunya, Associació Catalana per la Integració d’homosexuals, bisexuals i transsexuals immigrants “ACATHI”, Associació  Allende a Tarragona, Asociación de inmigrantes y amigos de Mauritania, Asociación Inca Perú, Asociación Integracional de Quito – Ecuador, Associació Cultural Àrab Atlas, Gran Familia Euroafricana – GRAFEAF, Asociación de Solidaridad e Integración Nigeriana de Lleida, Associació IBN BATUTA en Lleida, Associació Jama Kafo, Associació The Pets, Associació Musu Kafo, Associació Kata Bantang Koto, Associació Ajuda Maternitat Sansamba, Associació NYANI, Associació NYOMI, Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya, Associació Punt Comú, Diario Independent “El Mirador dels Immigrants”, Associació sociocultural MAGREBEIDA de Lleida i provìncia, Pakistan Federacion de España, PAK CATALA, ACP associació, Món pacífic associació, Pakistan art consul, Casal Argenti a Barcelona,   Associació Casamance de Lleida “Tessito group”, Associació Camerunesa de Tarragona “Balafon”, AMB El Pont. Associació de Marroquins de Banyoles, Assemblea local del GRAM de Banyoles, Associació Arrachad, Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Centro Latinoamericano de Lleida, SOM.CAT Espai de trobada, reflexió i participació, Associació per la Ciutadania i la Cooperació entre Pobles “La Llum del Nord”, Espai d’Inclusió i Formació Casc Antic (EICA).