Tag Archives: AMIC-UGT

Un sindicat que treballa per la igualtat, els drets de les persones i la democràcia: la UGT de Catalunya

Foto JordiTots som molt conscients dels greus moments que, com a societat, estem passant. I en aquests anys de greu crisi econòmica i social, a AMIC, al igual que el conjunt del sindicat, ens hem esforçat per posar tots els recursos de que disposem al servei dels nostres conciutadans, per tal que tinguin les millors eines possibles per a minimitzar els afectes de la greu situació que patim. Com a mostra de la feina feta, durant el 2014 AMIC-UGT va atendre a prop de15.000 persones, les quals van fer unes 30.000 consultes i assessoraments i 45.000 serveis.

A AMIC intentem, dia rere dia, lluitar contra la discriminació, tant social com laboral, el racisme i l’islamofòbia i treballem en favor del reconeixement dels drets inherents de les persones. Entenem que és bàsic i irrenunciable treballar per la real igualtat de tothom, laboral, social i política. Només a partir de la igualtat podem crear una societat justa, socialment avançada.

I aquesta feina no la fem sols, no la podríem fer sols, tampoc pretenem fer-la sols. A part de comptar amb la complicitat i ajuda de les companyes i companys del sindicat, fet del qual n’estem molt orgullosos, AMIC col·labora SOS Racisme, amb qui hem signat un conveni; participem en la plataforma “Tanquem els CIE’s”, col·laborem amb “Unitat contra el Feixisme i el Racisme”, i generem campanyes demanant el dret a vot dels nostres conciutadans nouvinguts (que ja no ho són tant, de nouvinguts). Ho fem des de tots els fronts, ho fem amb ganes, amb empenta i amb orgull; sabent a qui representem i que estem posant el nostre gra de sorra en la lluita per la salvaguarda dels drets humans, de l’Estat del benestar i de la democràcia.

I som conscients que no és el millor moment per a aconseguir-ho, però no defallim. Avui, és molt difícil aconseguir la igualtat pràctica i real de totes les dones i tots els homes. A la greu crisi econòmica i social que patim hi hem d’afegir que Europa és dretanitza i es lepenitza. Els postulats de l’extremadreta estan essent, fermament, defensats per la dreta europea i són recolzats, malauradament, per part de la població. Com a mostra tenim l’acceptació i força del Front Nacional francès, el Partit de la Llibertat austríac, el Partit Popular de Dinamarca, Demòcrates de Suècia, els Veritables Finlandesos, Alba Daurada, Jobbik. I a casa nostre patim a tot un reguitzell de partits i entitats feixistes, racistes, extremistes, encapçalades per PXC, que Deu ni do! Organitzacions que centren el seu discurs en la islamofòbia, en el perill de les hordes musulmanes que acabaran amb els tradicionals valors de la Europa actual i que són la causa de la inseguretat que es viu als nostres carrers, tal com indica clarament un comunicat del PP de Tarragona, qui, sense manies, identifica islam amb inseguretat i problemes de convivència.

I hem de ser conscients que el camí que ens ensenyen PXC i el PP, entre d’altres, posen en greu risc la convivència en els centres de treball i en els carrers dels nostres pobles, viles i ciutats, el citat document del PP n’és un exemple clar.

Però qui realment està posant en escac i mat a la cultura europea no són els membres d’una determinada religió, o els que parlen una determinada llengua o vesteixen d’una determinada manera o tenen una determinada orientació sexual. El perill són totes aquelles persones que són incapaces de conviure, de respectar, d’empatitzar, de veure en l’altre a un igual sense jutjar-lo per les diferències culturals, religioses o sexuals.

Islamofòbia, antisemitisme, gitanofòbia, homofòbia estan presents a la societat i és la nostra obligació lluitar-hi, enfrontar-nos-hi al carrer, al centre de treball, a l’escola, als mitjans de comunicació, a la política… a tot arreu. Fer-ho és treballar per la democràcia, el civisme, la tolerància, la igualtat i la pluralitat.

Una societat, que vol dir-se democràtica, no pot fomentar l’odi, la xenofòbia, el feixisme i tampoc es pot permetre no fer-hi res. Ha de quedar molt clar que tots som iguals i que volem viure en pau i amb respecte mutu. Formem un poble, enriquit per la diversitat de la gent que el forma i que va millorant cada dia amb les aportacions de tothom.

I no ho tenim gens fàcil. Les polítiques austericides i conservadores europees, espanyoles i catalanes, estan augmentant la precarietat de la majoria de la ciutadania, fomentant la desigualtat i, al capdavall, permeten que els postulats de l’extrema-dreta agafin força. En l’actual context de crisi social, amb un atur del 20%, precarietat, tancament d’empreses, retallades, indecents rescats bancaris, la ignominiosa reforma laboral, la pujada de preu dels serveis bàsics, entre altres, és més important que mai, és més urgent que mai, parlar d’igualtat. Perquè parlar d’igualtat és parlar de drets laborals i de justícia social, de no deixar a ningú a l’estacada, sigui qui sigui, vingui d’on vingui.

I és parlar de drets humans, de respecte a la integritat de les persones. Com és possible que tinguem a casa nostra camps de concentració, els famosos CIE’s, on es tanca a persones sense cap mena de garantia legal, abandonats i maltractats pel simple fet de ser immigrant? AMIC té un clar i ferm compromís polític i treballa per tal d’aconseguir garantir els drets humans dels estrangers en situació administrativa irregular.

I és parlar de drets polítics, camp en el qual portem anys treballant per posar a l’agenda pública la qüestió dels drets de la nova ciutadania. D’una banda informant a cada procés electoral de les poques possibilitats de participació de les persones estrangeres i, de l’altra, generant debat sobre la necessitat d’avançar en la incorporació dels drets polítics per a tothom que conviu a la nostra societat.

I, finalment, una darrera pregunta per a la reflexió. Com podem permetre, com a societat, que el mediterrani s’hagi convertit en una gran fossa comuna on al llarg de 2014 hi han mort més de 3400 persones?

 Companyes i companys, des d’AMIC, us volem agrair tota la feina que feu a les vostres empreses en favor de la igualtat. Però hem de seguir. Hem de mantenir un alt grau de mobilització de tota la organització i continuar treballant per la democràcia; i ho hem de fer a tots els centres de treball, a les escoles, al carrer, a la política, a tot arreu. Companyes, companys, us necessitem, ens necessitem.

 Gràcies

Intervenció de Jordi Gené, coordinador d’AMIC a la Província de Tarragona, al 2n Comitè Nacional de la UGT de Catalunya.

Anuncis

IMMIGRANTS I CATALANS, TOTS SOM IGUALS

 

Contra el racisme

En temps de crisi econòmica i social com la que vivim actualment, és fàcil topar-te amb comportaments intransigents; individus que culpen a determinades persones dels seus problemes personals (els que ha ocasionat la crisi, no tots, o si) i que busquen un boc expiatori propici en qui descarregar la ràbia i espolsar-se les pròpies responsabilitats.

Els nouvinguts són el col·lectiu perfecte com a boc expiatori. Són els culpables de pràcticament tot. Un missatge convenientment adobat pel pensament economicista i estadístic que s’entesta a convertir a les persones en magnituds quantificables.

I finalment, ens trobem que jutgem, en aquest cas, als nouvinguts pel rendiment econòmic, positiu o negatiu, en relació a una globalitat X. Ens interessa més parlar d’ells (ja se sap que no són dels nostres, oi?) com a força de treball (com si fossin tractors) l’aportació de diners a través del pagament dels impostos, l’ús que fan dels serveis públics, etc. Però si tenen una taxa d’atur o de pobresa el doble que la dels “nacionals” catalans, això ja és igual.

Convertint-los en els altres, en una magnitud impersonal i en un element econòmic els deshumanitzem, els discriminem, els fem sentir que no formem part de la nostra societat. A partir d’aquí comencem a sumar els típics tòpics basats en grans mentides, com per exemple:

Els immigrants no s’adapten a els nostres costums. La adaptació d’un nouvingut no és mai immediata, cal temps. A més, no hi ha cap català que sigui brut, escandalós? La diversitat cultural i social enriqueix, no ho oblidem

Els immigrants deterioren/col·lapsen els serveis públics. És l’administració pública qui ha de garantir uns serveis públics de qualitat. A més, els nouvinguts tenen tants dret com la resta de ciutadans a accedir a la sanitat, l’educació, etc com un ciutadà més. És més, està àmpliament demostrat que els nouvinguts utilitzen molt menys que els autòctons serveis públics com la sanitat.

Els autòctons han de ser els primers en accedir als serveis públics. Us sona la paraula igualtat? Tots tenim els mateixos drets i els mateixos deures; i els drets de la ciutadania són per a tothom, no per als que han nascut en un determinat lloc. També podríem dir el mateix sobre: La feina ha de ser per als d’aquí. O sobre les ajudes; ja sabem que totes són per a ells, oi? N’hi ha per a llogar-hi cadires!!!!

Els immigrants augmenten l’atur. Els immigrants són els que pateixen més l’atur donat que ocupen els llocs de treball més volàtils i precaris. Segons Claudine Blasco, del Comitè Científic de Attac France, “l’immigració permet ajustar els mercats i en temps de crisi són els primers en ser despatxats”. Per altra banda, “és un fet constatat que la major part dels immigrants realitzen els treballs que els autòctons no estan disposats a fer, per la seva penositat, perquè són denigrants, o perquè les seves condicions econòmiques són molt precàries”.

La llista és llarga, però per a no fer-me pesat, ho deixo aquí i n’indico alguns més a tall d’exemple: Tots els immigrants tenen un nivell formatiu pitjor que el dels autòctons; gasten més del que aporten; generen inseguretat; nosaltres també emigràvem, però amb contracte i feina… suma i segueix

Tots aquests tòpics, i altres, han estat rotundament rebatuts i desmuntats amb dades concretes i raonaments.

SENY, SI US PLAU!!!! Que tots som iguals.

Article de Jordi Gené i Mariné, coor. d’AMIC a Tarragona

LA FORMACIÓ I OCUPACIÓ COM ELEMENTS CLAUS PER LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS!

És evident que estem vivint un moment difícil amb la crisi, i ho estem vivint tots, sense excepció. Com tots sabem i es palpa al carrer, les xifres d’aturats no paren de créixer i sembla que n’hi ha per estona. Però el Govern té la fórmula per aprofitar aquests temps en que milers de persones estan a l’atur: LA FORMACIÓ.

Des de fa uns mesos, la ciutat i gairebé tot el país, està ple d’anuncis i propagandes on des del govern i les institucions s’anima a la gent a formar-se en temps de crisi. És més, es va prometre un increment pressupostari per un major ventall formatiu amb cabuda per a tothom. I això està molt bé. Però només hi ha un detall que possiblement no s’han adonat i és que en el món real, on vivim la resta de la societat, no s’ha dut a terme o no s’ha vist implementat cap increment formatiu, si més no, a data d’avui. I no només no hi ha hagut cap incrementació, sinó que estant ja en el segon trimestre, com cada any, hi ha hagut un retard de l’oferta formativa ocupacional per part del Servei d’Ocupació de Catalunya. Els treballadors aturats segueixen aturats i sense poder ampliar coneixements. On és la formació promesa? A què esperen?

I quan pensàvem que això era greu, ens hem trobat que des del Departament de Treball s’ha llençat la gerra d’aigua freda de voler eliminar (no sabem si aquest any 2010 o indefinidament) les programacions ocupacionals de les escoles taller, cases d’ofici i tallers d’ocupació que es duien a terme des de les àrees de promoció econòmica dels ajuntaments, sense proposar cap altra alternativa que no sigui la dels ja existents plans d’ocupació local; és a dir, restant recursos enlloc d’ampliar-los.

Aquesta decisió afecta directament a més de 4000 joves, molts d’ells provinents del fracàs escolar, i a persones majors de 45 anys; dos col•lectius amb dificultats d’inserció laboral i alt risc d’exclusió social.

Des d’AMIC-UGT treballem per la promoció d’una societat en igualtat plena, i tots sabem que una oportunitat formativa és una oportunitat en l’accés laboral. Creiem en la inserció laboral com a eix d’integració de qualsevol societat.

Per aquest motiu és de suma importància lluitar per tenir a l’abast de tothom, com a dret bàsic, una àmplia oferta formativa que actuï com eina d’integració, d’equiparació d’igualtats entre tots els col•lectius possibles, que garanteixi les mateixes oportunitats en l’accés del mercat laboral sigui quina sigui la nacionalitat, l’edat o el sexe del futur treballador/a.

Reivindiquem la oportunitat real d’accés a la formació dels treballadors i treballadores i només així millorar el nivell de qualificació professional. La formació és un dret del que no volem prescindir. Els treballadors volem disposar dels mitjans necessaris per incrementar les nostres competències professionals.

Treballadors i treballadores del món, tots plegats tenim la oportunitat de reivindicar la millora de la formació i ocupació ja que son els elements claus per la igualtat d’oportunitats!

Article de l’Anna González i Thais Álvarez, tècniques orientadores en inserció sociolaboral d’AMIC-UGT de Catalunya.