Tots som molt conscients dels greus moments que, com a societat, estem passant. I en aquests anys de greu crisi econòmica i social, a AMIC, al igual que el conjunt del sindicat, ens hem esforçat per posar tots els recursos de que disposem al servei dels nostres conciutadans, per tal que tinguin les millors eines possibles per a minimitzar els afectes de la greu situació que patim. Com a mostra de la feina feta, durant el 2014 AMIC-UGT va atendre a prop de15.000 persones, les quals van fer unes 30.000 consultes i assessoraments i 45.000 serveis.
A AMIC intentem, dia rere dia, lluitar contra la discriminació, tant social com laboral, el racisme i l’islamofòbia i treballem en favor del reconeixement dels drets inherents de les persones. Entenem que és bàsic i irrenunciable treballar per la real igualtat de tothom, laboral, social i política. Només a partir de la igualtat podem crear una societat justa, socialment avançada.
I aquesta feina no la fem sols, no la podríem fer sols, tampoc pretenem fer-la sols. A part de comptar amb la complicitat i ajuda de les companyes i companys del sindicat, fet del qual n’estem molt orgullosos, AMIC col·labora SOS Racisme, amb qui hem signat un conveni; participem en la plataforma “Tanquem els CIE’s”, col·laborem amb “Unitat contra el Feixisme i el Racisme”, i generem campanyes demanant el dret a vot dels nostres conciutadans nouvinguts (que ja no ho són tant, de nouvinguts). Ho fem des de tots els fronts, ho fem amb ganes, amb empenta i amb orgull; sabent a qui representem i que estem posant el nostre gra de sorra en la lluita per la salvaguarda dels drets humans, de l’Estat del benestar i de la democràcia.
I som conscients que no és el millor moment per a aconseguir-ho, però no defallim. Avui, és molt difícil aconseguir la igualtat pràctica i real de totes les dones i tots els homes. A la greu crisi econòmica i social que patim hi hem d’afegir que Europa és dretanitza i es lepenitza. Els postulats de l’extremadreta estan essent, fermament, defensats per la dreta europea i són recolzats, malauradament, per part de la població. Com a mostra tenim l’acceptació i força del Front Nacional francès, el Partit de la Llibertat austríac, el Partit Popular de Dinamarca, Demòcrates de Suècia, els Veritables Finlandesos, Alba Daurada, Jobbik. I a casa nostre patim a tot un reguitzell de partits i entitats feixistes, racistes, extremistes, encapçalades per PXC, que Deu ni do! Organitzacions que centren el seu discurs en la islamofòbia, en el perill de les hordes musulmanes que acabaran amb els tradicionals valors de la Europa actual i que són la causa de la inseguretat que es viu als nostres carrers, tal com indica clarament un comunicat del PP de Tarragona, qui, sense manies, identifica islam amb inseguretat i problemes de convivència.
I hem de ser conscients que el camí que ens ensenyen PXC i el PP, entre d’altres, posen en greu risc la convivència en els centres de treball i en els carrers dels nostres pobles, viles i ciutats, el citat document del PP n’és un exemple clar.
Però qui realment està posant en escac i mat a la cultura europea no són els membres d’una determinada religió, o els que parlen una determinada llengua o vesteixen d’una determinada manera o tenen una determinada orientació sexual. El perill són totes aquelles persones que són incapaces de conviure, de respectar, d’empatitzar, de veure en l’altre a un igual sense jutjar-lo per les diferències culturals, religioses o sexuals.
Islamofòbia, antisemitisme, gitanofòbia, homofòbia estan presents a la societat i és la nostra obligació lluitar-hi, enfrontar-nos-hi al carrer, al centre de treball, a l’escola, als mitjans de comunicació, a la política… a tot arreu. Fer-ho és treballar per la democràcia, el civisme, la tolerància, la igualtat i la pluralitat.
Una societat, que vol dir-se democràtica, no pot fomentar l’odi, la xenofòbia, el feixisme i tampoc es pot permetre no fer-hi res. Ha de quedar molt clar que tots som iguals i que volem viure en pau i amb respecte mutu. Formem un poble, enriquit per la diversitat de la gent que el forma i que va millorant cada dia amb les aportacions de tothom.
I no ho tenim gens fàcil. Les polítiques austericides i conservadores europees, espanyoles i catalanes, estan augmentant la precarietat de la majoria de la ciutadania, fomentant la desigualtat i, al capdavall, permeten que els postulats de l’extrema-dreta agafin força. En l’actual context de crisi social, amb un atur del 20%, precarietat, tancament d’empreses, retallades, indecents rescats bancaris, la ignominiosa reforma laboral, la pujada de preu dels serveis bàsics, entre altres, és més important que mai, és més urgent que mai, parlar d’igualtat. Perquè parlar d’igualtat és parlar de drets laborals i de justícia social, de no deixar a ningú a l’estacada, sigui qui sigui, vingui d’on vingui.
I és parlar de drets humans, de respecte a la integritat de les persones. Com és possible que tinguem a casa nostra camps de concentració, els famosos CIE’s, on es tanca a persones sense cap mena de garantia legal, abandonats i maltractats pel simple fet de ser immigrant? AMIC té un clar i ferm compromís polític i treballa per tal d’aconseguir garantir els drets humans dels estrangers en situació administrativa irregular.
I és parlar de drets polítics, camp en el qual portem anys treballant per posar a l’agenda pública la qüestió dels drets de la nova ciutadania. D’una banda informant a cada procés electoral de les poques possibilitats de participació de les persones estrangeres i, de l’altra, generant debat sobre la necessitat d’avançar en la incorporació dels drets polítics per a tothom que conviu a la nostra societat.
I, finalment, una darrera pregunta per a la reflexió. Com podem permetre, com a societat, que el mediterrani s’hagi convertit en una gran fossa comuna on al llarg de 2014 hi han mort més de 3400 persones?
Companyes i companys, des d’AMIC, us volem agrair tota la feina que feu a les vostres empreses en favor de la igualtat. Però hem de seguir. Hem de mantenir un alt grau de mobilització de tota la organització i continuar treballant per la democràcia; i ho hem de fer a tots els centres de treball, a les escoles, al carrer, a la política, a tot arreu. Companyes, companys, us necessitem, ens necessitem.
Gràcies
Intervenció de Jordi Gené, coordinador d’AMIC a la Província de Tarragona, al 2n Comitè Nacional de la UGT de Catalunya.
AMIC-UGT 